Psicoteràpia 'online' per frenar l'abús d'ansiolítics

psicòlegs i psiquiatres alerten des de fa temps contra l'augment desbocat a Espanya del consum d'antidepressius i ansiolítics. La difusió de dos estudis elaborats recentment ha disparat totes les alarmes i el Govern central sembla haver posat l'accele- ador. Al juny o al juliol vinent sotmetrà les comunitats autònomes a un pla estratègic elaborat per un comitè científic que, entre altres millores, preveu implantar la psicoteràpia online als centres de salut, així com l'atenció d'infermeres preparades per a això.

L'última entrega de l'enquesta bianual sobre alcohol i drogues del Ministeri de Sanitat va revelar a principis de març que en l'última dècada s'ha més que duplicat el nombre de consumidors d'hipnosedants (ansiolítics, antidepressius i somnífers). Si el 2005 el 5,1% dels enquestats reconeixien haver-ne consumit en l'últim any, la xifra ha passat al 12,2% amb un creixement sostingut d'any en any.

CONSUM MÉS INTENS / La dada de l'enquesta va arribar només dos mesos després que l'Agència Espanyola del Medicament advertís que el consum d'antidepressius havia passat de 26,5 dosis per cada cent mil habitants l'any 2000 a 79,5, és a dir, el triple. No només hi ha més consumidors, sinó que aquests consumeixen molt més.

Els experts a penes difereixen en el diagnòstic. Als efectes de la crisi econòmica amb les seves seqüeles d'atur, inseguretat laboral i dificultats per arribar a final de mes, s'hi afegeix un sistema sanitari públic que afavoreix la sobremedicació.

«Com que no hi ha gairebé psicòlegs a la xarxa de salut i els que hi ha tenen llargues llistes d'espera, qui atén aquests casos generalment són els metges de família que amb prou feines disposen de cinc minuts per escoltar cada pacient. Quan encara estàs explicant el problema ja t'estenen la recepta», explica José Antonio Molina, psicòleg expert en addiccions i autor del llibre SOS...Tengo una adicción.

La seva percepció està perfectament ratificada per les xifres. Entre el 25% i el 33% de les consultes dels centres d'atenció primària corresponen a situacions de «malestar psicològic» la gran majoria de les quals són insomni, estrès, angoixa, ansietat i depressions lleus, «que es poden resoldre amb eines de psicoteràpia més que provades». Els metges de família ja atenen més trastorns psicològics que refredats o dolors neurològics.

Els pacients prenen, a més a més, molt sovint més dosis que les receptades i també segueix havent-hi un nombre important de persones que consumeixen sense recepta. «Molta gent prefereix prendre's un pastilla. És més barat i ràpid, però no sap les conseqüències que pot tenir», adverteix Francisco Pascual, vicepresident de Socidrogalcohol i metge de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital d'Alcoi.

Sobretot les benzodiazepines (comercialitzades com a lexatin, tranxilium, vàlium, noctamid, orfidal i tants altres) són molt addictives. Amb el temps augmenta la tolerància (cada vegada se n'ha de prendre més per aconseguir el mateix efecte) i la dependència. Les seves síndromes d'abstinència poden arribar a ser pitjors que les d'un alcohòlic i els seus efectes secundaris inclouen la pèrdua de memòria i la demència prematura.

Davant aquesta problemàtica, el Govern va encarregar a Carlos Mur, exdirector de l'Hospital Psiquiàtric José Germain, de Leganés (Madrid), la coordinació d'un comitè científic integrat per 83 especialistes de totes les àrees i de totes les comunitats autònomes que han entregat recentment la nova Estratègia Nacional de Salut Mental. La proposta més important que conté és la reestructuració a fons de l'atenció primària.

Aquesta constaria de tres fases: una inicial, denominada «d'observació expectant», en què els pacients serien atesos per infermeres preparades a aquest efecte que els donarien consells senzills com practicar exercici físic regular. Si el malestar no remetés es passaria a la fase de psicoteràpia online a través de skype o de l'smartphone. Si tot i així el pacient no millorés se'l derivaria a l'atenció mèdica presencial de psiquiatres o psicòlegs.

La proposta no és cap invent. El Regne Unit va implantar el sistema fa anys i els seus resultats són tan bons que «en la primera fase d'assistència els símptomes de la meitat dels pacients remeten espontàniament», destaca Carlos Mur.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

El cost d'implantació, segons Mur, serà «mínim» perquè gairebé no augmenten els recursos humans, que és el que és més car. Només s'ha d'invertir en la tecnologia. I a mitjà termini, l'estalvi en despeses de farmàcia i en hores d'atenció del metge de família el compensaran de sobres.

El comitè científic ha calculat que per atendre als centres de salut les malalties psicològiques que avui veuen els facultatius generalistes s'hauria de multiplicar per 20 l'actual plantilla, que avui amb prou feines arriba a la misèrrima ràtio de 42 psicòlegs per cada milió d'habitants, molt inferior a la de la majoria de països europeus.