Pili Cugat Royo: «El cant de Blanca evoca l'enyorança del passat jueu»

Ni és jueva, ni professa cap religió, encara que sí que es moguin en la vida d'aquesta tortosina inquietuds espirituals, però que -afirma- no tenen res a veure amb dogmes concrets més enllà dels seus sentiments i emoció. Des de fa un any, Pili Cugat (Tortosa, 1970) és La jueva de Tortosa. Passeja turistes i veïns de les Terres de l'Ebre pel call de la seva ciutat, encarnant una figurada resident del barri jueu al segle XV. El cant sefardita que Cugat interpreta en aquella visita teatralitzada fa saltar alguna llàgrima. L'èxit de la seva adaptació ha fet que en altres llocs com Tarragona o Falset també reclamin la seva veu per cantar la història.

-¿Què explica el seu personatge al visitant?

-Blanca de Tortosa, amb un vestit de l'època medieval i un mocador al cap, de color verd com a representació de l'esperança, explica moments concrets de la seva vida quotidiana al call, intercalant dades del context històric per situar el visitant. El cant sefardita de Blanca evoca l'enyorança del passat i de la terra que els jueus van haver d'abandonar al ser expulsats, la seva enyorada Sefarad, antiga denominació d'Espanya per a la comunitat jueva.

-¿Què transmet ella com a persona?

-La Blanca és una dona forta i valenta, que anteposa la seva llibertat a les imposicions del moment i que s'estima més marxar amb la diàspora abans que renunciar als seus valors i tradicions. Destaquen també el seu gran amor a la naturalesa, a la terra, al riu... Em va atraure molt el respecte que es tenia als drets de la dona jueva, impensable en aquell temps de l'univers cristià en què la dona era menyspreada. El meu personatge, sobretot, transmet emoció; en la visita, el cant és un camí a l'emoció.

-¿Què va ser primer, el seu treball com a guia turística o la seva dedicació al cant?

-Es van ajuntar les meves dues passions. Va ser a partir de la meva experiència com a guia turística de la ciutat [és guia oficial turística de Catalunya] i la meva passió pel cant, que va sorgir el projecte, per al qual he comptat sempre amb l'estreta col·laboració de Josep Miquel Martínez [promoció, imatge i coach de La jueva de Tortosa].

-Després de l'èxit, potser ja no la motivarà ara una visita guiada en la qual no canti.

-Doncs no. L'èxit de la visita teatralitzada i cantada s'està convertint en un referent per a altres poblacions que volen donar a conèixer el seu patrimoni, com Tarragona i Falset, on desenvolupo projectes semblants, i també col·laborem amb Sant Mateu (Maestrat) i Sant Carles de la Ràpita.

SEnDLa Jueva es fa nòmada...

-A Tarragona i Falset, sí. Però també es transforma. En una visita al castell de la Suda de Tortosa -Parador Nacional-, la jueva es converteix en La dama del castell, que canta i explica els diferents moments i pobles que van passar per la fortificació. I, en un altre context, entre oliveres mil·lenàries, la jueva escenifica El cant de l'olivera, que narra i canta el dia a dia dels agricultors i els seus costums i altres històries de l'ancestral cultiu de les Terres de l'Ebre.

-¿Les famílies amb nens també s'apunten a les seves visites teatralitzades?

-¡Sí! Els nens són un regal en les visites. La seva espontaneïtat els fa participar de manera activa en la representació. Nens i adults canten amb mi el cant sefardita de La jueva de Tortosa. I molt sovint, la gent deixa aflorar el sentiment vessant alguna llàgrima quan el personatge de Blanca expressa amb el cant el dolor que li suposa abandonar casa seva.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

-¿Quin és el recorregut en la visita al call de Tortosa i quant dura la passejada?

-Seguim el traçat del barri jueu de la ciutat, que s'ha mantingut fins als nostres dies. Ens aturem en llocs destacats com el carrer de Fortó, la plaça del Platger o el Portal dels Jueus. És una hora de recorregut per carrerons laberíntics.