Parvularis al saló

Diuen els psicòlegs infantils que la personalitat dels éssers humans es forja durant els primers tres anys de vida. Portar o no els nens a una guarderia és una opció personal, familiar; però en cap cas és una decisió intranscendent. En els últims temps s'està obrint pas una nova figura educativa que es desenvolupa al marge del sistema ortodox i que ve a ampliar l'oferta formativa existent: les mares de dia. A Europa no requereixen presentació perquè es tracta d'un servei gairebé tan conegut com el parvulari de sempre, però a Espanya encara mantenen la categoria d'anècdota. Dones amb titulació converteixen casa seva en una guarderia a molt petita escala. Solen acollir un màxim de quatre nens, una ràtio que té l'objectiu de garantir una atmosfera relaxada en què l'infant es desenvolupi al seu ritme, sense estrès, sense presses ni excessives obligacions.

Al neòfit li pot sonar com si es tractés d'una iniciativa hippy, una moda passatgera de mares que se senten culpables. De cap manera. És cert que es tracta d'una iniciativa alegal, que a Espanya només disposa d'una normativa, l'elaborada pel Govern de Navarra el 2006. També el País Basc el 2011 va posar en marxa un programa de nius familiars per a l'atenció infantil, però amb el canvi de govern, el 2013, no se li va donar continuïtat. A la resta, inclosa Catalunya, un forat legal, un buit que elles omplen amb un manual propi que garanteixi tant la qualitat com la seguretat de la seva tasca. Per poder treballar, encara que hi ha un reduït grup que opta per l'economia submergida, es donen d'alta com a autònomes sota l'epígraf de treballadora domèstica, tasca que mereix tots els respectes però que té poca cosa a veure amb la seva comesa. Totes han cursat estudis -pedagogia, educació infantil, cursos de primers auxilis...-, així que no es tracta d'un simple cangur per hores, de decorar la casa amb dibuixets i distreure com sigui els més petits.

Inés Gámez fa vuit anys que reclama una regulació perquè les mares de dia abandonin l'ostracisme legal. Ella va importar a Madrid el model d'Alemanya, on el va aplicar durant tres anys. «Allà cada estat -les autonomies, en el cas espanyol- disposa de normativa pròpia i a més les mares de dia estan finançades. Al Regne Unit, França o Suïssa també està molt estès. Aquí hi ha hagut una mica d'interès, però no s'ha acabat de concretar mai res». No són diners el que demanen. Una portaveu d'Haur-Kabi, l'associació basca que en el seu moment va comptar amb suport institucional, lamenta que no es valori el seu paper com a educadores. «Hi ha un boicot que neix de la ignorància, però la veritat és que cada vegada som més i que en cap cas som competència de res ni de ningú».

És impossible dur a terme un cens de mares de dia a Espanya o a Catalunya perquè no n'hi hagi registre oficial. Internet és l'única via per fer-se a la idea de la dimensió de la cosa. Aquí s'hi pot trobar la Red de Madres de Día, amb seu a Madrid, o l'associació catalana Llars de Criança, entre moltes altres. En total, deuen ser prop de 250 les dones que han transformat casa seva en un jardí d'infància. I a aquestes dones s'hi ha de sumar les moltes que no s'han unit a cap col·lectiu i que sobreviuen pel boca orella o un blog personal en què expliquen què fan. 

«MOLT INTERESSANT» / Dolors Gordi, secretària de Família del Departament de Benestar Social, admet que la idea li agrada i que, casualitats de la vida, en aquests últims dies ha estat llegint un estudi sobre l'experiència a França i el Regne Unit. Parla bé de les mares de dia perquè li resulta «molt interessant que les famílies tinguin diferents opcions de cara a poder organitzar el seu dia a dia». Però també és realista pel que fa a les possibilitats de finançar-les. Fa mal pensar que el Govern de París paga gairebé el 85% de la quota. «Pot ser que aquestes dones no demanin ajudes, però les famílies sí que ho faran en el moment en què la Generalitat les reguli. El més lògic seria dotar el sistema d'un pressupost que ara no podem donar».

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

El Govern de la Generalitat té entre mans la reforma de la llei de Família, que s'hauria d'aprovar al juny, com a molt tard al setembre, i Gordi valora incloure aquesta figura en el reglament. Donar-li cos jurídic, detalla, permetria establir unes normes de seguretat i de titulació mínima per poder exercir, i facultaria l'Administració a inspeccionar el nombre de mares de dia que considerés. «Ni ho descarto ni es pot dir que s'hagi de dur a terme, però el fet que no estiguem impedint aquesta activitat ja diu molt», apunta.

«S'està estenent i és un fet alarmant que no hi hagi cap normativa quan parlem de l'educació dels nens», es queixa Gámez. «Tenim a les nostres mans el més important: la societat de demà».