El dilema dels antibiòtics

LSSRqanunci que investigadors d'universitats d'Alemanya i els Estats Units assagen, encara en ratolins, un antibiòtic nou, amb àmplia capacitat d'acció, que recupera el procés d'obtenció de la penicil·lina i l'estreptomicina de fa 70 anys -sorgeix d'un bacteri que habita a la terra, en una gespa natural-, ha entusiasmat els metges que atenen les malalties infeccioses, que consideren un gran esdeveniment aquesta notícia. «Fa més de 10 anys que no es presenta un antibiòtic que aporti un canvi conceptual, amb un mecanisme d'acció innovador, capaç d'evitar les mutacions bacterianes que resisteixen els fàrmacs comercialitzats», afirma el doctor Benito Almirante, responsable del servei de malalties infeccioses a l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Hi ha hagut antibiòtics de més recent aparició, puntualitza, però van ser variacions sobre el que ja era conegut, no un canvi radical com promet la nova substància, denominada teixobactina, que, en principi, es mostra capaç de suprimir bacteris ubics dins i fora dels hospitals, com el Mycobacterium tuberculosi o l'Staphylococus aureus, culpable, aquest últim, de greus infeccions quirúrgiques que es produeixen als quiròfans, i els que colonitzen les pròtesis valvulars cardíaques, els metalls que s'insereixen en malucs o genolls, o els catèters que viatgen per les artèries fins al cor. I a més a més causa milions d'infeccions urinàries.

Fins que el laboratori propietari de la patent de la teixobactina, NovoBiotic, no finalitzi les tres fases de recerca preceptives, aconsegueixi la seva aprovació per part de les agències reguladores dels medicaments i en fixi un preu -no abans de cinc anys-, no serà possible assegurar que el nou producte és realment una solució accessible davant de les infeccions causades per bacteris resistents a altres fàrmacs. El preu del futur envàs, adverteixen els especialistes, es preveu elevat, potser inassumible per alguns països amb sistema sanitari públic. I, el més greu, no s'espera que sorgeixin gaires més prototips en competència.

«A la indústria farmacèutica no li interessa invertir en recerca sobre antibiòtics, perquè és lenta, costosa i proporciona uns beneficis escassos -considera Almirall-. Una infecció no és una malaltia crònica que lliga els pacients amb el seu tractament de manera indefinida». -coincideix Santiago Grau, farmacèutic de l'Hospital del Mar, professor d'antibioteràpia a la UAB-. El tractament d'una infecció dura una setmana, i aquest malalt potser passarà anys sense necessitar un altre antibiòtic».

«Als laboratoris els compensa molt més investigar fàrmacs que tracten malalties cròniques, com la hipertensió o el colesterol, o greus i incurables, com els antiretrovirals del VIH

Universitats públiques

L'única manera d'aconseguir que hi hagi estudis rellevants, que busquin nous antibiòtics contra bacteris resistents, és dissenyar projectes cofinançats per la UE, els governs, l'OMS o la Food and Drugs Administration (FDA), dels EUA, que actuïn amb els laboratoris, indiquen els dos especialistes. Aquest tipus d'iniciatives ja han començat a funcionar en el camp de les infeccions.

Les noves molècules sobre antibiòtics o altres fàrmacs, no obstant, sorgeixen amb freqüència d'investigadors adscrits a universitats públiques, que, davant una possible troballa, venen la patent innovadora a un laboratori que en prossegueix el desenvolupament. «La indústria amenaça, cada vegada més, de deixar d'investigar si no se li permet fixar preus elevats que valorin les seves noves molècules, però moltes vegades aquestes substàncies han sorgit d'universitats públiques, no del seu esforç inversor», indica un especialista barceloní en infeccions. En el cas de teixobactina, hi han intervingut dues universitats -la de Boston (EUA) i la de Bonn (Alemanya)-, si bé, indiquen, van comptar des de l'inici amb el suport de NovoBiotic.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

De moment, l'arsenal d'antibiòtics disponibles és, per a un creixent nombre de malalts d'arreu del món, un remei vulnerable, inutilitzat per abundants soques bacterianes que hi són resistents. Multitud de pacients inicien infeccions microbianes per a les quals no disposaran de tractament directe, eficaç i senzill, com se suposa que podrien proporcionar els vells antibiòtics.

En aquests casos, la solució s'intenta, moltes vegades, administrant de manera simultània dos, tres o més antibiòtics diferents, que, sumats, aconsegueixen certa eficàcia. O s'apliquen preparats específics elaborats amb cèl·lules immunològiques de pacients ja curats. Molt més complex que una injecció de l'ancestral penicil·lina.