Les pluges brinden un aperitiu de la temporada de bolets al Pirineu

Pluges freqüents i dies frescos. Així, amb un estiu tardorenc, és com a les cotes altes del Pirineu ja ha començat una prematura temporada de bolets. Els primers recol·lectors fa dies que tornen a casa amb el cistell mig ple. Encara s'ha de veure si aquest aperitiu d'una afició que mou centenars de milers de persones cada any és premonitori del que ha de venir o si, com temen els més pessimistes, és un mal auguri. «La climatologia en general està canviant. Abans, a l'agost amb prou feines plovia i al setembre, sí. Ara plou a l'agost, però no sabem què pot passar al setembre», explica Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Aquí hi ha la clau.

Aquest expert es resisteix a fer pronòstics. Són desaconsellables en aquesta matèria. L'any passat es van preveure xifres rècord. Es va anunciar que allò podia ser una temporada històrica, com la del 2003, quan es van superar els 124 quilos per hectàrea, però finalment només se'n van recollir uns 36. Va ser frustrant.

Més atrevit és Martín Morilla, veí del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que ven cada dia a peu de carretera els bolets que ha recollit al matí. La seva experiència, després de 30 anys com a boletaire, li diu que «sempre que la temporada comença a l'agost, la campanya acaba malament»..

BONS REGISTRES / Perquè hi hagi abundància de bons bolets han de coincidir en el temps diverses condicions: que plogui molt, que no es registrin puntes de calor durant el dia, que no faci vent i que no geli a la nit. Vaja, una tardor convencional. Si totes les condicions es compleixen, es preveu una molt bona campanya, però per ara no és així. És cert que s'estan registrant millors dades de pluja que en anys anteriors. En el cas de la Vall d'Aran, per exemple, ja s'ha superat la mitjana climàtica de precipitacions, fixada en 222,3 litres, ja que, des que va començar l'estiu, a la zona hi han caigut 253,1 litres, segons dades facilitades per les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Però perquè la collita sigui realment òptima, encara falta que es compleixin els altres dos factors. «El vent i les altes temperatures d'aquests dies fan que molts dels exemplars que es troben aquests dies s'assequin molt ràpidament», assenyala Judith Mira, biòloga i guia de muntanya.

PRIMERES VARIETATS / De moment, ceps i rossinyols són les varietats que més abunden en aquestes dates. També és possible trobar ja algun rovelló a les zones més altes del Pirineu. «El problema és que molts d'aquests bolets per fora estan bé, però en canvi per dins estan completament plens de cucs», aclareix Juan Martínez de Aragón. «Això es deu a la gran quantitat de mosques que encara viuen en aquesta època de l'any. I són elles, concretament les anomenades drosophilas, les que acostumen a pondre els ous dels cucs en aquest tipus de bolets», explica el micòleg Enric Gracia. «Si els bolets comencessin a sortir a finals d'agost o a principis de setembre, que és quan ho han de fer, no hi hauria aquest problema, perquè aquest tipus de mosca ja gairebé no viu», afegeix.

Notícies relacionades

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

El periodisme, afectat per acomiadaments, pèrdues i mentides

Els que vulguin aconseguir aquest mes d'agost alguna varietat hauran d'apostar per les pinedes. Tot i que és possible que només els més matiners tinguin sort. «Cada vegada hi ha més gent aficionada i si no vas d'hora al bosc per aconseguir els pocs bolets que hi ha ara, és molt complicat», explica un boletaire resident a Sort (Pallars Sobirà). Ell, amb els seus companys, comença la marxa a les sis del matí. Aquesta és l'única manera d'evitar que altres aficionats s'apoderin del tan anhelat botí.

Segons una enquesta encarregada pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat feta pública el maig passat, a Catalunya hi ha actualment uns 1,2 milions de persones que diuen que surten a buscar bolets al bosc, una xifra que es redueix fins als 450.000 quan es tracta de boletaires habituals, és a dir, dels que hi van entre dues i tres vegades durant la temporada.