INNOVACIÓ BIOMÈDICA

Vall d'Hebron 'esborra' cicatrius de cremats amb cèl·lules mare

Dos pacients amb els braços lesionats són tractats amb teixit adipós cultivat

El recurs podria restaurar les marques antiestètiques de ferides quirúrgiques

Joan Pere Barret, responsable de cirurgia plàstica i cremats de la Vall d’Hebron, ahir a l’hospital.

Joan Pere Barret, responsable de cirurgia plàstica i cremats de la Vall d’Hebron, ahir a l’hospital. / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA

Dos pacients de 25 i 30 anys que el 2013 van patir cremades de tercer grau a les mans i els avantbraços estan recuperant la capacitat de flexionar i utilitzar amb normalitat les extremitats superiors gràcies a un innovador implant de cèl·lules mare que han rebut a l'Hospital de la Vall d'Hebron. El material cel·lular es va aconseguir cultivant cèl·lules mare adultes obtingudes del teixit adipós dels mateixos malalts, que van ser preparades i injectades en les endurides cicatrius que havien deixat les cremades. És la primera vegada que un hospital espanyol completa amb èxit un procés d'aquest tipus.

La curació de les greus lesions que els pacients van patir en un incendi va finalitzar fa un any, però a tots dos els havia quedat com a seqüela una notable dificultat per doblegar els braços a l'altura dels colzes, i la impossibilitat de fer qualsevol gest que exigís elasticitat a la pell dels braços. L'enduriment de les cicatrius els impedia de forma important l'ús habitual dels braços.

Un any després de ser injectades les cèl·lules mare, la pell de les cicatrius se segueix regenerant i es va diluint l'enduriment que va circumdar les ferides cutànies, va explicar ahir Joan Pere Barret, responsable de cirurgia plàstica i cremats a la Vall d'Hebron. «Al cap d'un mes de la injecció de cèl·lules mare ja es van notar canvis importants en les cicatrius, i un any després aquells enduriments se segueixen difuminant», va afegir Barret. El més important, però, va puntualitzar el cirurgià, és la millora en les condicions físiques que experimenten els malalts. «Les cicatrius perden col·lagen i això redueix l'enduriment -va dir Barret-. El teixit s'hidrata, s'esponja, adquireix turgència i recupera elasticitat. Guanyen mobilitat». El cirurgià preveu que l'implant cel·lular segueixi actuant «fins i tot en els dos anys vinents».

Notícies relacionades

MICROAMBIENT / El teixit adipós dels malalts es va obtenir aspirant a través de petites incisions mil·limètriques que van permetre aïllar les cèl·lules mare. Una vegada cultivades, es van injectar en les cicatrius causades per les cremades. Les cèl·lules mare mesenquimàtiques van crear un «microambient» en el teixit, que va estimular la creació de nous vasos sanguinis, va generar factors de creixement -producció sanguínia- i va donar lloc a una nova estructura que va substituint les antigues cicatrius. «A llarg termini, es crea una estructura física molt semblant als teixits normals», va explicar Barret. «Els pacients senten que els seus braços tenen més flexibilitat, estan més ben hidratats i va disminuint el contorn de les cicatrius», va resumir el cirurgià.

Quan el cultiu de cèl·lules mare adultes amb fins regeneratius exigeix una gran producció cel·lular, Vall d'Hebron sol·licita la intervenció del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. En els casos de menys envergadura, el cultiu s'emprèn a l'hospital. L'ús de cèl·lules mare obtingudes del mateix malalt podria ser d'utilitat, a mitjà termini, per millorar el resultat antiestètic de nombroses intervencions quirúrgiques i per resoldre algunes ferides que s'endureixen i impedeixen la funció de la zona afectada.