Primer alumne 10

Carles Domingo Enrich té 17 anys i viu a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Nascut al novembre, sempre va ser dels més petits de la classe, i fins fa pocs anys, el més baixet. És el primer alumne que obté un 10 en les proves de selectivitat a Catalunya. Amb un somriure tranquil, intenta treure ferro a l'assumpte i desmenteix que els colzes i la tancada siguin el motiu del seu èxit: «Realment, d'estudiar estudio poc, però això no vol dir que no faci res. A classe sempre he estat atent». Aquesta atenció diària, diu, li va permetre arribar a les proves sense dificultats: «Ho portava bé de tot el curs. Quan faltaven dos o tres dies vaig estudiar dues o tres hores al dia. Sobretot, història».

No és molt estudiós, assegura la seva germana Emma, d'11 anys, 12 d'aquí uns dies. Ho corrobora el Roger, un altre germà, de 15 anys. Tots dos obtenen excel·lents sempre, com el germà gran. Perquè l'excel·lència és norma a la família: el pare, el Josep, és catedràtic d'Enginyeria informàtica de la Universitat Rovira i Virgili. La mare, l'Anna, informàtica. Com a investigador, el Josep és expert en seguretat i privacitat de dades -un premi a la vitrina a un jove excel·lent atresora la seva dedicació- i com a progenitor diu que resulta clau el model que s'ensenyi als fills: «Si li poses a Messi com a exemple...». Des de sempre, diu, ha convidat els seus fills a fixar-se en els que cada any treien les millors notes de selectivitat. No sembla sorprès perquè el seu fill sigui ara mateix el protagonista.

«Tampoc hi dono tant valor. Està molt bé però al setembre ni me'n recordaré», diu el fill. L'any que ve, Domingo vol començar alhora matemàtiques i enginyeria industrial: «Però encara no sé si he entrat», diu tímid amb un somriure amb el qual concedeix que sens dubte entrarà. Haurà d'anar a Barcelona, «matinar molt». Perquè fins ara anava a l'Escola Pia de Vilanova, ubicada a cinc minuts de casa seva: «Em llevava a les 7.30 per entrar a les 8.00. I sovint arribava una mica tard». L'únic defecte detectat: la impuntualitat.

EL 10 VOL VENDRE EL '10' / També el Carles parla de Leo Messi. Fa atletisme tres dies per setmana i també neda i va en bici i, tot i que diu que no és gaire futboler, té clar que ha arribat l'hora que el Barça vengui l'astre argentí: «Ja ha donat els seus millors anys». I sí, diu, que es quedi Neymar. Explica l'alumne deu que de llegir llegeix, però que en només dues o tres hores se li ha acabat el llibre, i ho explica com una cosa realment descoratjadora. Ara està llegint, en francès, Le capital au XXIe siècle, obra de l'economista Thomas Piketty. Diu la seva mare que li va bé per refrescar l'idioma, que va estudiar durant un temps, com fa uns quants anys que estudia alemany. Ell assegura que posseeix un bon nivell d'anglès, que podrà posar en pràctica aquest estiu a Londres, on anirà amb motiu d'una trobada de ciència internacional.

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

SI LA VIDA EL SUSPÈN / El Carles no ha suspès mai. En tot el batxillerat no ha tret ni un sol notable. Tot deus menys una sola vegada, en què li van posar un nou en Filosofia. Toca preguntar-li si està preparat perquè un dia el suspengui la vida. O, almenys, la universitat: «M'agrada treure bones notes però no hi dono gaire valor i no és gaire important. Espero no suspendre a la universitat. Un suspens em faria mal, però no seria un drama».

A aquest jove no li és aliè el panorama laboral que espera la seva generació i diu que està preparat per anar-se'n uns quants anys a l'estranger, tot i que «no per sempre». També parla de política: és independentista, com tota la família, i confia participar el pròxim 9 de novembre en la consulta que postula el president de la Generalitat, Artur Mas. Es dóna la circumstància que Domingo compleix 18 anys just dos dies abans de la prevista celebració de la consulta, el 7-N: «Espero poder votar».