La UE, Espanya i el Regne Unit segellen un acord polític històric sobre Gibraltar

Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea (UE) van arribar ahir a un "acord polític" sobre Gibraltar, en el qual es defineixen les línies generals de l’encaix de la colònia a la resta de la Península i en l’espai Schengen europeu després de la sortida de la metròpoli de la UE. Permetrà la lliure circulació dels gibraltarenys en territori comunitari i dels més de 15.000 treballadors transfronterers. La Reixa que separa Espanya i Gibraltar serà demolida, si tot va com està previst.

"Hem assolit un acord polític definitiu sobre els aspectes fonamentals del futur acord entre la UE i el Regne Unit en relació amb Gibraltar", es llegeix en el comunicat difós pel Ministeri d’Exteriors d’Espanya, que afegeix que els equips negociadors han d’ultimar ara el text jurídic complet i procedir als procediments interns per a la firma i ratificació del futur acord.

L’anunci va arribar després de la reunió a Brussel·les del comissari de Comerç i negociador de la UE amb el Regne Unit, Maros Sefcovic, amb els ministres d’Afers Exteriors espanyol i britànic, José Manuel Albares i David Lammy, respectivament, i el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, que es van veure ahir a la tarda per tancar els detalls, després de més de quatre anys de negociacions.

El text definitiu encara no es coneix, i les notes de premsa enviades per Espanya i el Regne Unit, diferents entre si, no permeten conèixer els detalls tècnics. El llenguatge és intencionadament ambigu, adverteixen fonts diplomàtiques coneixedores d’aquest periple negociador. No obstant, hi ha qüestions que semblen clares, a l’espera que es firmi el text final i sigui ratificat a l’Europarlament.

Es demoleix la reixa.

És un filat d’1,2 quilòmetres que va aixecar unilateralment el Regne Unit el 1908, 254 anys després de l’entrega d’una part de Gibraltar per la corona espanyola a la britànica. És la frontera de facto entre Espanya i el "territori d’ultramar britànic" de Gibraltar. Allà hi ha punts de control moderns on la Policia revisa entrades i sortides cap a La Línea de la Concepción, la ciutat gaditana limítrofa amb el Penyal. Després de dècades d’història, que va incloure un tancament total per part del dictador Francisco Franco, desapareixerà. Serà demolida. Els 15.000 treballadors que van cap a la colònia britànica cada matí a treballar no hauran de passar controls, i tampoc els britànics o llanitos que vulguin anar a casa seva o per turisme al Camp de Gibraltar.

Policies espanyols i gibraltarenys.

Per poder tirar a terra la Reixa ("l’últim mur de l’Europa occidental", en paraules del ministre Albares), s’han d’establir controls alternatius d’entrada a l’espai europeu i de seguretat Schengen. Es faran al port i l’aeroport. ¿Qui portarà a terme aquests controls? El que s’ha decidit, i està per concretar, és una fórmula "dual". Hi haurà policia espanyola, sí, però també gibraltarenya.

El regne unit manté la sobirania militar.

Si el tema dels controls policials era un de els més sensibles políticament, el de la base militar que és Gibraltar per al Regne Unit era el més substancial i complex. Al port de la Royal Navy es reparen submarins nuclears i es carreguen vaixells de guerra amb míssils que es troben en sòl gibraltareny i sobre els quals Espanya no pot exercir cap control. Però, a més, uns 14.000 soldats entren i surten pel port i l’aeroport. ¿Com es controlarà aquest trànsit de material i personal sensible? Es desconeix què es farà. ¿Hi haurà enllaços militars espanyols a les bases britàniques del Penyal? Al cap i a la fi, es tracta de socis de l’OTAN. En la nota de premsa espanyola ni s’esmenta l’assumpte. En la britànica, sí; de fet es destaca bé al principi. "L’acord (...) protegirà la sobirania britànica i l’autonomia militar del Regne Unit". I segueix: "Hi haurà autonomia operacional militar completa de les instal·lacions militars britàniques a Gibraltar, que tenen un rol vital en la protecció de la seguretat regional i en el manteniment d’importants rutes comercials.

Nova unió duanera.

I, ¿què es farà amb les mercaderies que entren al Penyal? "Les parts han acordat els principis que sustenten la futura unió duanera entre la UE i Gibraltar, mantenint una estreta col·laboració entre les respectives autoritats duaneres i eliminant els controls de mercaderies", es llegeix en la nota. També s’ha arribat a un acord sobre els principis d’imposició indirecta que s’aplicaran a Gibraltar, incloent-hi el tabac. El contraban de tabac a Gibraltar impulsa màfies que operen a la zona i que han atacat violentament en ocasions la Guàrdia Civil.

Es mantenen les recla-macions de sobirania.

L’acord des del primer moment es va veure com un exercici de sentit comú destinat a millorar la vida de la gent de la zona. Els alcaldes i el president d’Andalusia han sigut informats cada cert temps pel ministre Albares, tot i que s’han queixat de falta de claredat. Són els principals afectats. Però el fons de la qüestió gibraltarenya és molt més atàvic: Espanya reclama Gibraltar, el Regne Unit protegeix Gibraltar i els gibraltarenys han votat gairebé unànimement continuar pertanyent al regne britànic en dues ocasions.

Notícies relacionades

Kosovo accepta acollir migrants deportats pels EUA

Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar

Res canviarà, almenys en principi. El més clar a l’hora de remarcar-ho ha sigut el Regne Unit. "L’acord protegeix la sobirania i l’economia de Gibraltar", es titula la seva nota de premsa. "De cap manera afecta la nostra sobirania sobre Gibraltar", va insistir el seu ministre d’Exteriors, David Lammy. "El futur acord salvaguarda les respectives posicions jurídiques d’Espanya i el Regne Unit en matèria de sobirania i jurisdicció", diu el text espanyol.

Els diplomàtics espanyols més optimistes esperen que al fer caure la frontera i integrar el territori a la Península i a Europa es vagi derivant en una mena d’integració de facto de Gibraltar a Espanya".