Educació a Catalunya

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

La consellera Esther Niubó assegura que el curs 25/26 serà el del desplegament de l’escola inclusiva

Avança que els resultats de les competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO no seran bons

Catalunya restringirà encara més l’ús de mòbils i pantalles als centres educatius

Selectivitat 2025 a Catalunya, avui en directe | Horaris, exàmens i última hora de la PAU

La consellera de Educació, Esther Niubó, este jueves

La consellera de Educació, Esther Niubó, este jueves / ACN

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha anunciat que el curs 25/26 serà el del desplegament de l’escola inclusiva, «una de les assignatures pendents del nostre sistema educatiu», com ella mateixa ha reconegut. En aquest sentit, ha remarcat que la inclusió de tot l’alumnat és un requisit per aconseguir l’excel·lència educativa. «Una assignatura pendent és fer realitat el sistema d’escola inclusiva. Tenim un marc normatiu que ja ho contempla. Però no n’hi ha prou. L’hem de desplegar amb determinació. Estem consolidant una agenda de treball reforçant la detecció precoç per intervenir abans, reforçant els equips d’atenció i el suport a les famílies», ha dit.

Per fer-ho realitat, aquest proper curs 25/26 els centres d’educació especial començaran a col·laborar amb l’escola ordinària per avançar en aquest desplegament d’una educació inclusiva. «L’objectiu és que el 100% de centres d’educació especial, a més de la seva tasca d’atenció directa, ajudin els centres ordinaris a desplegar l’atenció a la inclusió. Això començarà a ser una realitat el curs vinent i suposarà una injecció de recursos», ha dit. Per començar, i en el marc de l’acord entre el Govern i els Comuns, es destinaran 550 dotacions docents noves per desplegar l’escola inclusiva.

La inclusió és un dels reptes més importants del sistema educatiu català, que es fa més urgent davant l’augment de les desigualtats econòmiques d’una banda i de la diversitat creixent de l’alumnat. Algunes xifres que reflecteixen aquesta situació: el 46% dels nens afirmen que els seus pares no els pregunten mai per com els va l’escola. I una xifra similar no fa cap activitat extraescolar.

Ha fet aquest anunci aquest dijous durant una conferència al Fòrum Europa de Tribuna Catalunya, en la qual ha estat acompanyada per Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona (UB), que ha remarcat que les polítiques d’equitat i d’inclusió no estan disputades amb l’excel·lència educativa.

«La millora educativa ha de ser profunda. És el repte més difícil dels pròxims anys. Avui no tots els estudiants catalans acaben l’ESO amb totes les garanties. Els mals resultats en informes internacionals ho constaten. I ja els avanço que els resultats de les competències bàsiques de 6è de primària i de 4t d’ESO no seran bons», ha dit abans de manifestar la seva confiança que «la millora és possible i la veurem aquest mandat». En aquest camí cap a l’excel·lència, Niubó ha insistit que això no serà possible sense inclusió.

Universalització de l’etapa 0-3

L’educació infantil de 0-3 és, ha dit, un altre factor d’equitat educativa. Ha apuntat que les desigualtats no apareixen a l’escola, sinó que comencen abans. «Encara avui hi ha massa nens que no tenen accés a aquesta etapa. Volem avançar cap a la universalització de l’etapa 0-3», ha dit. Es farà, ha remarcat, buscant la complicitat dels ajuntaments i partint de l’oferta actual que hi ha. Ha anunciat que el Govern ja treballa en una llei de la universalització d’aquesta etapa educativa.

Notícies relacionades

Un altre factor d’estabilitat educativa, ha dit Niubó, és l’equip docent. Això és impossible si els equips canvien contínuament. Per això estabilitzarem de manera progressiva les plantilles, i així acabarem amb la interinitat. Començarem pels centres més complexos». Ha anunciat concursos anuals de trasllats. I la revisió de les necessitats dels centres de màxima complexitat per destinar-los els recursos necessaris.

Les noves tecnologies i el seu paper en l’aprenentatge és un altre dels punts a què ha al·ludit Niubó. La consellera ha remarcat que l’ús de les pantalles té un impacte en la concentració de l’alumnat i ha defensat que és necessari revisar i establir la relació entre aprenentatge i tecnologia. Un grup d’experts des del febrer que està analitzant aquesta problemàtica. I serà aquest divendres quan es presenti el Pla de Digitalització Responsable, amb la filosofia d’un ús de la tecnologia responsable i al servei de l’aprenentatge. Un pla que serà regulatori i que anirà més enllà dels mòbils, incloent-hi, per tant, ‘tablets’ i ordinadors.