La mala idea d'Ikea

A la gran majoria de mortals no els mou un múscul de la cara la menció de la paraula Expedit: no vol dir res, en el pitjor dels casos, o vol dir una prestatgeria d'Ikea, una entre unes quantes, les que van brotant de terra quan es visita qualsevol seu dels grans magatzems. ¿Té res d'especial? No, en aparença. Però sempre hi ha qui considera un tresor el que l'altre mira amb indiferència, i l'Expedit, l'obra magna del dissenyador suec Tord Björklund, desperta algun punt fronterer en el furor entre els admiradors d'aquesta classe de mobles. «Un dels millors ginys d'organització del segle XXI», es llegeix en un blog. Hi ha reportatges sencers dedicats a l'Expedit, pàgines amb consells sobre com treure'ls el millor profit i elogis d'usuaris que expressen gratitud per l'existència d'un talent com el de Björklund. Amb tot, no és entre els amants de l'optimització de l'espai on estan els seus més lleials feligresos, no; n'hi va haver prou que fa unes setmanes la multinacional sueca amenacés de treure-la del mercat perquè de l'anonimat, del no-res, sorgís el col·lectiu que realment l'adora, que sent una autèntica devoció per ella: els col·leccionistes de vinils.

Va començar tot a Alemanya, on fa unes setmanes Ikea va anunciar que deixaria de fabricar l'Expedit. De la gruta on hibernaven, i no els molestava ningú, els amants del vinil van decidir que era hora de materialitzar-se, i van crear un eloqüent grup a Facebook: 'Salvem la prestatgeria Ikea Expedit'. Els mortals van saber llavors que si un compra vinils, si un compra suficients vinils al mes, o a l'any, per considerar-se col·leccionista, i no li sobren els diners per fer-se fer un moble a mida, el dispositiu idoni per emmagatzemar-los és el moble de Björklund. Hi ha centenars, milers de col·leccionistes de vinils aferrats a l'Expedit, entusiasmats com només es pot estar amb una companya fidel. I això que Ikea precisament no ha animat el consum de la seva prestatgeria entre els melòmans.

No. Si fos pels usos que suggereix Ikea, i per als quals no hi ha un altre termòmetre que un recorregut pel laberint d'ambients casolans de qualsevol de les seves sucursals, es diria que l'Expedit serveix per a qualsevol cosa menys per guardar-hi vinils. La botiga de l'Hospitalet, per exemple: quan l'Expedit apareix ho fa albergant llibres, porta-retrats, gerros, testos, joguines, arxivadors, llums… De discos, cap ni un. «Com que està acabada per tots els costats, es pot usar com a separador d'ambients». «Es pot situar en vertical o en horitzontal, perquè sigui llibreria o bufet». «Disponible en colors diferents; el preu pot variar». És el que vénen a dir les etiquetes. Ni una menció a les seves dimensions perfectes, ideals per albergar-hi vinils. Sense que falti espai. Sense que sobri més que el necessari per poder-los manipular.

«Els que comprem molts vinils necessitem optimitzar l'espai, i l'Expedit és econòmica i ja està feta», diu Jordi Llansamà, col·leccionista i fundador del segell de música independent Bcore. L'Expedit regna al seu pis de Gràcia, tant a l'habitació atapeïda de vinils com al saló, on la successió interminable de prims lloms és el vector que domina el paisatge. A prop, al mateix barri, la seu de la disquera és un monument a Björklund, com si el dissenyador suec hagués vingut un dia i hagués tocat amb la seva vareta de fer Expedits totes les parets. «Jo sé perfectament el que fa un vinil, 31 x 31, i cada vegada que compro alguna cosa per carregar, una motxilla, una maleta, em fixo que tingui les mides adequades perquè hi càpiguen. I va ser així, un dia, estant a Ikea amb la meva dona, que vaig descobrir que l'Expedit tenia aquestes mides».

Només atributs

En el món dels vinils hi ha artistes, segells, col·leccionistes i botigues. A Tallers, el cèntric carrer de Barcelona, n'hi ha moltes d'aquestes. «L'Expedit -diu Jordi Jover, disc-jòquei i dependent de Discos Revólver- és funcional, sòlida, barata, es munta fàcil i té les mides perfectes. Ni que fos feta a mida. A casa en tinc dues de grans més un acoblament de quatre a dalt, i els dos prestatges inferiors amb portes, perquè tinc gats. Tot en una habitació destinada a la música». Jover -'Mon Ami' a les discoteques per on passeja el seu talent per a les mescles- no es considera «col·leccionista» sinó «melòman», va començar a comprar vinils fa 20 anys (en té 36) i n'ha acumulat entre 8.000 i 9.000, tots exquisidament emmagatzemats en els seus Expedit. «A Depósito Legal, que és un local de l'Hospitalet on acostumo a punxar, van comprar una vegada una Expedit per emmagatzemar els discos; allà va ser on la vaig descobrir. Però després, fa poc, vinc i m'assabento pel Facebook que Ikea ens la deixava de fer. Llavors vaig pensar: '¡Òstia!'»

I sí, l'Expedit desapareix, però -qui sap si a causa del clam- ho farà per ser reemplaçada. «Per una nova sèrie de prestatgeries per a amants dels vinils i totes aquelles persones que estiguin buscant solucions assequibles per a les seves necessitats d'emmagatzematge», segons un portaveu d'Ikea Espanya. «La nova gamma compta amb les mateixes possibilitats d'emmagatzematge, i únicament incorpora petits canvis en el tractament de la superfície i el disseny». Ah...

«La faran més fràgil, per estalviar fusta», tem Jover, no obstant. Perquè tot el que pot empitjorar, sembla dir, empitjora. O la màxima empresarial: si funciona, ¿per a què canviar-ho?

Notícies relacionades

Tanquen els accessos al Cap de Creus i a l’Albera aquest diumenge per risc d’incendi

L’exposició a la calor entorpeix l’aprenentatge

«De vinils en tinc... Doncs els que es poden acumular en 30 anys», diu Llansamà, de 46, fundador del longeu segell de rock barceloní. «Vaig començar col·leccionant punk rock, vaig passar al rock independent i després vaig descobrir els estils clàssics: funk, soul, reggae...» També punxa: «a l'Heliogàbal, els dimecres o dijous». Més que res rock espanyol dels 70.

«Sóc eclèctic, tinc vinils de totes les èpoques, compro novetats i música antiga -diu sobre els seus discos-. Si col·lecciono alguna cosa és indie, espanyol dels 90 i segells anglesos». És dj resident a Depósito Legal i ha punxat per tot Espanya. Compra uns 20 vinils al mes i reivindica «una Expedit per als sets»; els discos de set polzades.