Les retallades a les universitats cauen a plom sobre els estudiants

Hi va haver un temps en què els rectors catalans treien pit i, en les reunions amb els seus homòlegs d'altres universitats, podien presumir de pressupostos inflats, campus ampliats i recursos per contractar tants joves investigadors com fes falta. Va ser un temps que es va acabar el 2010, quan la crisi va fulminar les aportacions públiques, va obligar a rebaixar salaris i va fer que els gestors universitaris haguessin d'ajustar els seus comptes. El 2013, quan la retallada en les subvencions de la Generalitat ja va arribar al 27%, les universitats públiques catalanes es van unir per alertar que havien tocat os. I això que les consecutives pujades de les taxes de matriculació (el 13% el curs 2011-2012 i el 66% el 2012-2013) els van ajudar a suportar la tisorada.

En aquests quatre anys, l'aportació dels estudiants al capítol d'ingressos de les universitats ha crescut fins a representar el 28%, en el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Mentrestant, els fons de la Generalitat, que el 2010 representaven el 86%, han baixat 13 punts percentuals en aquesta universitat, presa com a exemple. La proporció és més o menys similar a la resta.

Les retallades, doncs, han caigut a plom sobre els alumnes, que no tan sols paguen les matrícules més cares d'Espanya (i unes de les més costoses d'Europa), sinó que també han vist com, a sobre, diferents decrets del Ministeri d'Educació han dificultat l'accés a beques, tant a les generals com a les Erasmus.

Dos fets donen fe de les dificultats per les quals passen molts alumnes: el descens de matriculats que registren des de fa uns anys les universitats i la creació, per part d'aquestes, de borses de beques pròpies per atendre situacions sobrevingudes dels estudiants i limitar, de passada, la morositat.

Mentrestant, la situació dels professors i els investigadors (PDI) i dels empleats d'administració i serveis (PAS) s'ha anat precaritzant. «És cert», admet el director general d'Universitats de la Generalitat, Lluís Jofre. «El gruix de les retallades s'ha concretat en baixades de salaris, en la pèrdua d'avantatges socials i la no cobertura de les jubilacions», assenyala Jofre.

SACRIFICI DOLORÓS / Malgrat que la Generalitat i les universitats asseguren que les restriccions pressupostàries no han afectat la qualitat de la docència, gràcies, entre altres coses, als plans d'estalvi que s'han posat en funcionament, també hi ha qui avisa dels riscos a mig termini si no es recupera aviat la inversió. En el conjunt d'Espanya, la conferència de rectors universitaris (CRUE) calcula que la retallada ja ha estat de 1.400 milions d'euros. «És una situació molt dolorosa, perquè s'estan demanant sacrificis que tindran conseqüències en un futur», avisa Ferran Sancho, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

«S'han paralitzat projectes, s'han congelat contractacions, no es renoven ni laboratoris ni instal·lacions...», explica Sancho. I això, afegeix, «d'aquí uns anys podria començar a notar-se en els rànquings internacionals».

El director general d'Universitats, no obstant, en discrepa. «La situació comença a revertir i algunes universitats estan planejant convocar places per a professors lectors», apunta Jofre. Les condicions de l'educació superior a Catalunya, insisteix el representant de la Generalitat, «són bones i les posicions en les classificacions internacionals s'estan mantenint». N'és una prova, prossegueix, que «el 30% dels estudiants que cursen màsters a Catalunya són estrangers i la previsió és que d'aquí uns anys s'arribarà al 50%».

Sigui com sigui, «és absolutament necessari trobar vies de finançament alternatives, atès el decrement de les aportacions públiques», assenyala Fàtima Calvo, gerent de la Universitat de Girona (UG). La gran aposta és, en el seu cas, la transferència tecnològica. Al ser aquesta una universitat de territori «és un referent en l'entorn i està més integrada en el teixit empresarial local», indica una portaveu de la UG.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

«La situació és tan complicada que s'ha de mirar de quina manera podem obtenir nous ingressos», afegeix precisament des de la UPC la gerent, Olga Lanau. L'entitat, amb un dèficit que ja suma 114 milions d'euros, està a l'espera del resultat d'una auditoria que l'ajudarà a decidir què ha de fer amb el seu vast patrimoni immobiliari. «Haurem de racionalitzar l'ús d'alguns edificis i, si fa falta, els que no acullin docència, seran posats a la venda o es llogaran», avança Lanau.

Convençut que les retallades de la Generalitat ja han arribat al seu final («hem tocat fons», assegura), el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, fa uns quants mesos que advoca per ampliar les aportacions privades. «Hem de tendir cap al model dels països del nostre entorn. Allà s'alimenta la filantropia i el patrocini i és, en bona mesura, el que estem intentant a la UB». ¿Com? «Doncs de moment, mitjançant accions de mecenatge, amb el cofinançament d'activitats culturals i científiques o amb la difusió de serveis complementaris, com el d'idiomes o les instal·lacions esportives», assenyala.