La ciència dissenya un detector per caçar mentides a internet

¿Tot el que es diu a Twitter o s'enllaça a Facebook o Linkedin és veritat? És clar que no. L'augment de missatges i usuaris, la varietat de fonts i la diversitat geogràfica es confabulen amb rapidesa per difuminar si una informació és certa o és només una d'aquelles notícies que ens han colat perquè, com algú va encunyar en italià, «se non è vero, è ben trovato» (si no és cert, està ben trobat). És el repte de la verificació que diversos grups d'investigadors europeus pretenen automatitzar amb eines informàtiques de fàcil ús.

Actualment hi ha diverses iniciatives en curs, algunes finançades per la Comissió Europea, que investiguen en aquest sentit. I la majoria estan vinculades a empreses que preveuen comercialitzar productes amb els resultats ben aviat termini, si no ho fan ja.

Un d'aquests projectes agafa el nom de Pheme, la deessa grega de la fortuna. Liderat per la Universitat de Sheffield (Regne Unit), pretén crear un detector automàtic de mentides per a les xarxes socials que agilitzi una tasca que ara s'ha de fer a mà i barrejant diversos programes. La seva intenció és crear una única aplicació informàtica que detecti si la informació que circula per xarxes socials és un rumor amb èxit, com va succeir en els disturbis de Londres del 2011, on es va arribar a afirmar que l'Exèrcit havia ocupat els carrers o que estaven cremant zones que no havien vist ni una flama.

Premsa i salut

L'estudi, que utilitza dades massives (el que es coneix com a Big Data), se centra en dos àmbits: el periodisme digital i l'entorn de la salut. «En periodisme es pretén originar alertes sobre rumors virals en xarxes socials i avaluar la fiabilitat de la font. En el cas de la salut, els metges podrien rebre alertes d'informacions o desinformacions sobre temes sanitaris, tant en blogs, fòrums de pacients o xarxes socials, per poder-les contrarestar», explica Tomás Pariente, responsable del projecte a Atos, el soci espanyol, que s'encarrega de la part informàtica.

«Per a la detecció de rumors no només és necessari capturar els tuits. Si busques notícies sobre la situació a Ucraïna, cal capturar els tuits, detectar els usuaris que els produeixen, els retuits, les relacions de l'usuari, la seva ubicació i les pàgines que s'esmenten», afegeix.

L'ambiciós projecte de Pheme té correlació amb un altre també europeu, Social Sensor, que s'enfoca més a la detecció de temes i de com es gesten les recomanacions, sobretot en l'àmbit de l'entreteniment i comptant fins i tot amb les fotos dels mòbils. Un dels seus socis, l'Athens Technology Center, ha desenvolupat una aplicació, Alethiometer, per a mitjans de comunicació que avalua el remitent, el contingut i el context a la vegada i permet atorgar una puntuació de veracitat a una història.

El projecte parteix de recerques desenvolupades per Yahoo Labs Barcelona, que dirigeix Ricardo Baeza-Yates, que fa diversos anys que investiga sobre tots aquests temes. «Fa dos anys el meu equip va analitzar la forma com es difonia la informació sobre el terratrèmol de Xile el 2010 a Twitter i va concloure que el sistema era capaç de regular-se únicament per la intervenció dels usuaris. Les mentides i els rumors es perdien davant altres informacions que els desmentien. Com més activa és la comunitat, més es regula», explica Baeza-Yates.

A l'investigador, vicepresident de recerca de Yahoo per a Europa i l'Amèrica Llatina, li sembla massa ambiciós el projecte britànic. «El repte no és únicament verificar, sinó amb quin grau d'encert fer-ho. No és el mateix el 90% que el 40%, perquè això defineix si es propagarà o no. L'objectiu ha de ser que els falsos positius siguin molt pocs».

Rumors amb èxit i sense

Notícies relacionades

Bombers del tuit

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

«No és tan fàcil difondre un rumor. No totes les històries tenen èxit», apunta Hugo Zaragoza, investigador i creador de l'empresa Websays, que forma part del projecte Sensei, també finançat per la CE i que analitza «converses» en xarxes socials, trucades a centres d'atenció al client i discussions en pàgines web i blogs per determinar quins temes han de preocupar una empresa. Ells automatitzen part del procés però consideren imprescindible la intervenció humana per treure'n conclusions i elaborar informes.

Altres investigadors, antics alumnes del MIT, fa temps que intenten llançar Veri.ly, un sistema per comprovar informacions de xarxes socials utilitzant la comunitat d'usuaris.