Bombers del tuit

Incendis forestals, temporals marítims, accidents i tragèdies diverses, en què es pot produir una situació de descoordinació o de caos, semblen ser pastura adobada per a la difusió de rumors que en un moment concret poden causar problemes als equips d'emergència o dificultar la seva acció. És el cas de quan es demanen voluntaris per a un incendi ocasional o es fa una crida a evacuar una zona quan ja hi ha un dispositiu previst i funcionant. Per evitar aquestes situacions es van crear les xarxes VOST, grups de professionals que en una situació greu es coordinen amb l'objectiu de donar informació fiable i desmentir falsedats o rumors utilitzant les xarxes socials.

«Tenim comptes de Twitter que treballen coordinats per redistribuir informació de serveis d'emergències perquè no es filtrin informacions falses o que provoquin situacions d'alarma innecessària. Els bombers no demanen mai voluntaris, per exemple. El que fem és parlar molt entre nosaltres i estar molt atents a les fonts oficials», explica Josep Lluís Pouy, cap d'emergències de l'Ajuntament de Blanes i community manager del compte de Twitter @VOSTcat, l'equip de voluntaris d'emergències digitals a Catalunya, majoritàriament format per treballadors públics.

L'associació, que es va estrenar l'estiu del 2012 arran d'una devastadora temporada d'incendis forestals a tot Espanya, va néixer inspirada pels seus homòlegs nord-americans @Vost, que l'havien iniciat un any abans a Nova York. Importada la idea pel cap d'emergències del 112 a Madrid, és totalment voluntària, té comptes a totes les comunitats i els seus membres es dediquen a confrontar tot el que els arriba, sobretot els testimonis particulars.

Fotos tretes de l'arxiu

«Ara, amb el temporal del Cantàbric, hi ha hagut qui ha tuitejat fotos de fa anys, que feien pensar que la situació era pitjor del que ja era o que succeïen coses en altres punts que els reals», explica Pouy. «En aquests casos has de recórrer a la memòria, d'arxiu o de Google Images per saber si són certes. No som infal·libles, però abans de llançar una cosa en parlem». Cadascú a casa seva o en el lloc de treball amb diverses pantalles obertes i tuitejant tota l'estona.

«S'ha de desconfiar quan veus imatges massa sensacionalistes o molt ben fetes, perquè si la gent l'ha captat amb el mòbil, tan bona no deu ser», afegeix. «Hi ha qui penja fotografies professionals de fa anys i les fa passar com a pròpies. Si citen la font, ja mereixen més confiança», explica Pouy com a norma general. Els voluntaris de Vost també han de lluitar amb la suplantació de comptes. Ells en tenen denunciats alguns a la seva pàgina web.

Notícies relacionades

La ciència dissenya un detector per caçar mentides a internet

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

Tenen alguns problemes semblants altres implicats en la difusió de notícies: els periodistes. La cadena pública britànica, la BBC, té un departament exclusiu dedicat a rastrejar notícies a les xarxes socials, The Hub, i canalitzar els missatges dels seus usuaris de televisió, ràdio i web. Utilitzen un munt d'eines informàtiques per verificar les informacions, moltes a l'abast de qualsevol, com Tweetdeck, Topsy o Banjo, entre d'altres, i fins i tot corroboren la veracitat de les fotografies amb programes específics, com FotoForensics o TinEye.

Una altra eina a la qual recorren és Storyful, una agència de notícies anglosaxona que distribueix continguts extrets de fonts que consideren fiables en xarxes socials.