Insensibles a la música

Un equip d'investigadors catalans ha constatat que hi ha persones a les quals realment no els agrada la música: hi són insensibles i no senten plaer a l'escoltar-la.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) publicat a la revista 'Current Biology'.

A l'estudi s'assegura que les persones amb aquesta anhedonia específica --incapacitat per experimentar plaer-- no presenten un increment en l'activitat cardíaca ni en la conductància de la pell al sentir música agradable, com sí que ho fan les persones sensibles a les melodies.

Experiment amb 30 persones

Josep Marco-Pallarés, del departament de Psicologia Bàsica de la UB, ha explicat que per arribar a aquestes conclusions els investigadors van escollir tres grups de persones (de 10 membres cada un): amb resposta emocional alta, mitjana i baixa a la música.

A cada uno d'ells (universitaris) se'ls va fer dues proves, una de musical i una altra relacionada amb guanyar o perdre diners.

L'objectiu: comprovar que encara que la persona no fos sensible a la música, sí que ho era a un altre tipus de recompensa, com ara guanyar diners.

Recompensa cerebral

I és que, segons Marco-Pallarés, aquests dos estímuls, igual que el menjar, la beguda i el sexe, activen el circuit de recompensa cerebral.

Així, els investigadors van demostrar que hi ha persones insensibles a la música però no al plaer que suposa guanyar diners.

Per portar a terme la prova musical, van reproduir obres musicals escollides per ells --preguntant abans a un grup d'estudiants-- i peces que havien portat els participants.

Una de les primeres sorpreses va ser veure que a un determinat grup el fet de triar la música ja els va ser difícil.

En aquesta tasca musical es preguntava als participants si les peces --com les 'Quatre estacions' de Vivaldi, el 'Carmina Burana' o el tema de 'Barcelona 92'-- els eren agradables i havien de prémer diferents botons a la vegada que sonava la música (segons de si els agradava poc, molt o tenien calfreds).

Mentrestant, se'ls mesurava el ritme cardíac i els canvis en la conductància de la pell (mesurament de la sudoració).

Sense canvis en el ritme cardíac

Segons Marco-Pallarés, aquells als que la música els emociona van patir un increment del ritme cardíac i en la conductància de la pell relacionats amb el grau de plaer, mentre que el grup d'anhedonia musical no va mostrar canvis.

"Els resultats mostren com persones sanes, sense patologies associades al sistema de recompensa o amb problemes per percebre la música, no responen emocionalment davant la música".

Segons el seu parer, aquesta constatació pot obrir portes a entendre les bases neuronals de la música i de quina manera un patró abstracte de sons es pot traduir en emocions.

Comprensió de les addiccions

Notícies relacionades

Badia del Vallès celebra amb els Reis el seu 50è aniversari

El Rei rebutja des de Montserrat les "identitats excloents"

Marco-Pallarés ha assenyalat que aquest treball podria conduir a una nova comprensió del sistema de recompensa i com aquest es connecta amb altres sistemes, amb implicacions per a patologies incloent-hi l'addicció i els trastorns afectius.

Pel que fa al percentatge que podria no sentir cap plaer davant la música, ha dit que s'especula que entre un 1% i 5% de la població, però són necessaris estudis més exhaustius.