Maite García Valls: "El pitjor és no saber que la núvia està embarassada"

Cupido, el déu del desig en la mitologia romana, i Eros, en la grega, són els comercials que, sense sou ni comissió, hi envien totes les clientes que creuen el portal del número 33 del carrer de vianants de Sant Miquel de Badalona. A pocs metres del mar, amb sedes naturals, crepès, blondes, rasos i organzes, les mans de Maite García Valls broden enagos, vels i cues de vestits nupcials, puntes de màgia per a un dia molt especial.

-¿Cus els vestits a mà?

-Sí, la Maria, l'Eli, la Míriam i jo, totes modistes, confeccionem bona part dels vestits a mà, i els acabats sobre la núvia.

-El nom de la seva botiga, Vel, l'atelier, ja fa intuir que aquí es cus mentre s'atén. ¿Ha cosit vestits tota la vida?

-No, jo era secretària de direcció en una empresa fins que em vaig cansar, em vaig agafar dos anys sabàtics, i quan em vaig proposar trobar feina, una coneguda botiga de núvies va seleccionar el meu currículum.

-¿Ja com a modista?

-¡I ara! Vaig començar de dependenta, però em vaig impregnar de l'ofici: dissenyar, cosir, emprovar i, sobretot, ficar-se en la pell d'una núvia. Vaig treballar en tres grans firmes de núvies, i com que tenia tall i confecció, ja cosia.

-¿Vostè s'ha casat?

-Dues vegades, les dues amb el mateix home, i amb dos vestits fets per mi. El primer era de crepè de seda natural i una gran cua, i en l'altre portava pantalons de crepè, brusa de chantilly i jersei amb punys de pell.

-¿Què la va portar a obrir una botiga pròpia?

-Volia dedicar-me a cada núvia com si fos la meva única clienta. Treballant a gran escala, el tracte personalitzat no és possible, i menys amb la pressió de les vendes. Ara les meves núvies passen totes les hores que necessitin per resoldre dubtes, canviar, comparar, parlar. I nosaltres cosim les hores necessàries per deixar el vestit a punt fins al mínim detall. Jo brodo tot el dia, m'encanta brodar al sol. Si hagués de cobrar per hores, el negoci seria insostenible.

-¿Com el fa sostenible, doncs?

-Retallant marges, per això no tinc 40 botigues ni munto photocalls. Jo no venc vestits de núvia, jo m'il·lusiono.

-¿En quin moment s'emociona més?

SEnDQuan s'emproven el vestit per primera vegada. Si ploren, plorem totes. Sempre hi ha mocadors a punt. No vaig a les seves bodes, encara que m'hi conviden, perquè ploraria molt.

-¿Quin consell sol donar més?

-Que siguin elles mateixes, precioses aquell dia, però com són elles realment.

-¿I quina és la dificultat més gran en el procés de preparació d'un vestit?

-A part de l'elecció del model, que en el nostre cas no respon a modes sinó al que farà brillar més la núvia, s'ha de tenir en compte que durant tot l'enrenou de preparatius del casament es poden aprimar uns quatre quilos, això a la que els nervis no la fan engreixar-se. Però bé, pitjor és no saber que està embarassada.

-¿Què? ¿No l'hi diuen?

-Alguna, a l'emprovador i en veu baixa, perquè no ho senti la seva mare, em diu: estic de tres mesos. Moltes vegades volen anunciar-ho el dia del casament. Altres no ho diuen, encara que nosaltres ho notem perquè, ja al principi, les costelles se separen. També han vingut fins i tot de vuit mesos i en 15 dies els fem el vestit. Les embarassades vénen molt a fer-se vestits de festa, l'altra confecció que fem.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

-De sabates, ¿també en tenen?

-No, no hi entenem. Això és complicadíssim, perquè hi ha molt poques botigues especialitzades en sabates de núvia. I una bona sabata pot arreglar un mal vestit, però un mal calçat de núvia espatlla el vestit sempre.