'Escrache', paraula de l'any 2013

'Escrache', un terme que al·ludeix a les manifestacions convocades davant els domicilis de polítics i altres personatges públics, és la paraula de l'any 2013 per la Fundació de l'Espanyol Urgent.

Per primera vegada en els seus vuit anys de vida, la Fundéu BBVA ha triat la seva paraula de l'any d'entre les moltes sobre les quals s'ha pronunciat, ja sigui en les seves recomanacions diàries, ja en les respostes a les consultes rebudes durant els últims dotze mesos.

"Buscàvem una paraula que tingués cert interès des del punt de vista lingüístic, bé pel seu origen o per com està formada, i que hagi estat en el primer pla de l'actualitat en els últims mesos", explica el director general de la Fundéu BBVA, Joaquín Muller.

"'Escrache' reuneix qualitats en els dos aspectes: és una paraula amb un origen no del tot cert, però molt interessant, que ha arribat a l'espanyol d'Espanya des de l'Argentina i l'Uruguai, i que es va convertir en protagonista de l'actualitat i en el centre d'una polèmica en què es creuaven els elements lingüístics i els polítics", aclareix Muller.

Viatge transatlàntic

"També convé destacar el valor que té el viatge transatlàntic d'aquesta paraula. Un fet lingüístic que cada dia es produeix amb més freqüència i rapidesa i que resulta un element enriquidor de l'espanyol, sumant aportacions pròpies de la llengua d'una comunitat a la resta de comunitats de parla hispana", afegeix.

El Diccionari de la Real Academia Española no inclou aquest terme, però sí el verb "escrachar" com una expressió col·loquial pròpia de l'espanyol riuplatenc amb dos significats: 'trencar, destruir o aixafar' i 'fotografiar una persona'.

El "Diccionari d'americanismes", de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, afegeix que en aquests països "escrachar" també significa 'deixar en evidència algú'.

I per al substantiu 'escrache' aporta la definició que ha popularitzat el terme fora del seu àmbit original: 'manifestació popular de denúncia contra una persona pública a qui s'acusa d'haver comès delictes greus o actes de corrupció i que en general es realitzen davant el seu domicili o en algun altre lloc públic on hagi d'anar la persona denunciada'.

Història

Amb aquest sentit i en el context de la investigació dels crims de les seves dictadures, es va començar a utilitzar amb freqüència en els mitjans de comunicació argentins i uruguaians als anys 90.

A Espanya la paraula es popularitza durant les protestes organitzades en els primers mesos del 2013 per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

Molt aviat, a la polèmica generada per aquest tipus d'accions, que va portar fins i tot a reformes legals per regular aquestes manifestacions, se n'hi va sumar una altra sobre el propi ús del terme, que per a alguns representants polítics no era més que un eufemisme per al que consideraven un "assetjament amb mètodes violents".

La polèmica va arribar fins i tot al si de la Policia quan un sindicat va denunciar que s'havia demanat als agents que no utilitzessin la paraula 'escrache' en les seves comunicacions i diligències, encara que després el Ministeri de l'Interior va aclarir que havia instat a no usar-la perquè no s'adapta a la terminologia de la legislació actual.

Respecte a l'origen del terme, hi ha diverses teories. Unes el situen en l'italià "schiacciare" ('aixafar, estellar') o en el genovès "scraccâ" ('escopir'), termes que haurien arribat a l'espanyol a través del lunfard, un argot originalment utilitzat per les classes més baixes de Buenos Aires, molts dels integrants de les quals provenien d'Itàlia.

Per altres existeix una connexió clara amb l'anglès "to scrach" ('esgarrapar, marcar'). De fet en l'espanyol dels Estats Units es fa servir 'escrache' com a 'esgarrapada o esgarrinxada', com recull el "Diccionari d'americanismes".

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

Aquesta combinació de factors lingüístics i d'actualitat és, explica Muller, la que justifica que 'escrache' sigui la paraula de l'any per la Fundéu BBVA; una fundació constituïda per l'Agència EFE i el BBVA, que treballa assessorada per la Real Academia Española i que té com a principal objectiu vetllar pel bon ús de l'idioma en els mitjans de comunicació.

Altres candidats

El món d'internet i les xarxes socials hi eren presents amb veus com "meme", "autofoto" i "watsapejar". La dotzena de paraules aspirants es completava amb un terme del món de la ciència ("bosó"), un altre de l'esport ("cholisme") i, finalment, amb la forma "expapa", una paraula que en més de dos mil anys d'història de l'Església no hi havia hagut ocasió d'utilitzar, però que va saltar a les pàgines dels mitjans en ocasió de la renúncia de Benet XVI.