Josep Flotats: "He trigat 75 anys a saber on era el meu germà"

Demà, Josep Flotats fa 98 anys. Durant 75 d'aquests 98 anys, aquest lúcid pagès de Rubí va pensar cada dia en el seu germà gran, el Jaume (dret, a l'esquerra, a la foto), desaparegut en el front d'Aragó. Allà es van separar, sota el fragor de les bombes.

-Un dia va sonar el telèfon i va contestar la meva filla petita, la Sara. Era l'historiador Eduard Puigventós, que li comunicava que el meu germà estava enterrat a la fossa comuna de Tarragona. ¡Va ser tan gran l'emoció...! En el tom 125 del Registre Civil hi figura que el Jaume va morir el 13 de març de 1938 a la clínica militar de Tarragona.

-¿M'explica l'inici d'aquesta història?

-Ens van cridar a files. Perquè el Jaume i jo poguéssim anar amb el batalló de Rubí, van fer constar que érem voluntaris. Una nit, estant en una trinxera a prop d'Apiés, a Aragó, situada a un quilòmetre de la de l'enemic, es va escapar un matxo [cavall] de Franco. Va fer molt soroll. Els uns i els altres vam pensar que atacaven. El meu germà i altres que patrullaven van demanar l'alto. No va contestar ningú i van començar a tirar bombes de mà. Quan es va fer de dia, el Jaume va tornar sangnant i portant un company ferit. Em vaig espantar tant… Perquè jo no patís, ell es va apuntar a un altre destacament. «Que tinguem sort», va dir al marxar. No en vaig saber res més.

-Vostè va tirar endavant. Sol.

-En aquell infern… Un dia, l'aviació va començar a metrallar els soldats que travessàvem el Segre. Però les tropes de Franco van aixecar la comporta del pantà de Camarasa i se'n van ofegar no sé quants. Jo sabia nedar, vaig anar fent, vaig sortir.

-Va tornar a casa sencer...

-Però era un roig. Com que pensaven que havia anat voluntari a la guerra pel bàndol republicà, em van ficar en el batalló disciplinari. Vaig fer treballs forçats a Darnius, a Torroella de Montgrí i a la carretera de Bagà a coll de Pal. Estant a Bagà, van demanar cuiners i vaig fer un pas endavant. ¡Qualsevol cosa era millor que el pic i la pala! Llavors, em van dir que portés sobres de menjar a una casa que tenia vaques i porcs, i allà vaig conèixer la Joana, la meva dona.

-L'amor va alleujar el calvari.

-Sí. Però si Franco arriba a saber el que vaig fer per veure-la, segur que em mata.

-¿Què va fer vostè, senyor Flotats?

-L'Alt Berguedà era zona de maquis. Així que per anar a Bagà s'havia de tenir un salconduit. I a mi no me'l donarien... Un cosí meu que era a l'Ajuntament de Sant Cugat en va falsificar un a nom de Jaume Canyameres Flotats. En una de les visites, un guàrdia civil de Guardiola em va parar i va començar a preguntar. Li vaig deixar anar el que m'havia après de Sant Cugat i va colar. Si no em casava ràpid, em jugava el coll.

-Mentrestant, seguia sense tenir notícies del seu germà.

-Durant la guerra, un noi de Manresa li va dir als meus pares que el Jaume havia estat ferit al cap a Bujaraloz (Saragossa) i que l'havien portat a l'hospital. Aquesta era l'única notícia que teníem.

-Fins fa poc. Finalment ha pogut fer el dol.

-75 anys he trigat a saber on era. Però vaig poder anar amb les meves filles i els néts i la nòvia del meu germà, la Maria, nonagenària com jo, a dur-li unes flors. La Maria li va posar una rosa. Ella mai es va casar, esperant-lo... Vam plorar. Ens vam abraçar. Vaig sentir que ja em podia morir tranquil.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

-Malgrat aquesta tragèdia, ¿ha sigut feliç?

-Sí, però la Joana i jo estem vius de miracle. Teníem vinyes, presseguers, animals. I la riuada del 25 de setembre de 1962 se'ns va endur més de 200 conills i bótes de vi de mil litres i la nostra casa, que era molt gran. Però la guerra va ser molt pitjor... Franco em va robar cinc anys de joventut i l'únic germà que tenia.