El concert econòmic alleuja una mica les penúries

La situació a Euskadi i Navarra és millor que a la resta d'Espanya, tot i estar molt lluny de ser bona. En els últims anys, els governs de les dues comunitats han realitzat severs ajustos en prestacions socials, encara que l'autonomia fiscal de les dues comunitats els ha permès pal·liar les retallades imposades per l'Executiu espanyol.

La taxa d'atur és un bon indicador d'aquesta situació; mentre la mitjana espanyola arriba al 26%, a Navarra va arribar al 18,23% al tercer trimestre d'aquest any, i va pujar fins al 16% a Euskadi. Encara que l'impacte de la crisi és significativament menor, també és cert que la comunitat basca és una de les que més ocupació està perdent en percentatge aquest any.

El Govern d'Iñigo Urkullu admet que haurà de seguir amb els forts ajustos. Després de tornar al poder, el PNB ha anunciat que la sanitat i l'educació seran els dos àmbits que intentarà preservar sigui com sigui per al 2014, encara que ha admès que aquestes partides patiran els efectes del descens de recaptació i del cost del deute.

Notícies relacionades

Els campus d’estiu universitaris per a alumnes d’ESO es multipliquen

57 anys de presó per violar dues cosines menors d’edat

Els sindicats bascos denuncien que el PNB, malgrat les seves declaracions públiques, persisteix en l'estratègia iniciada el 2009 de reduir les partides destinades a sanitat, educació i vivenda, alhora que manté la congelació salarial del personal i la reducció de l'ocupació pública. Urkullu té posades les seves esperances en l'acord fiscal assolit amb PSE i PP, amb el qual aspira a aconseguir 500 milions de recaptació extra anuals. L'Executiu basc intenta oposar-se a algunes de les retallades imposades des de Madrid. Així, compensarà el copagament farmacèutic als bascos amb rendes baixes.

A Navarra, els pressupostos d'UPN també han patit severes retallades en exercicis recents. Davant la prevista reducció del PIB, el descens de la recaptació fiscal i l'important deute actual, cinc vegades més gran que el de fa quatre anys, els comptes del 2013 s'han reduït un 8,8%. Aquests ajustos han tingut una gran incidència en la despesa social, en educació, en protecció i en promoció social. Malgrat tot, el punt de partida que tenien, el seu bon funcionament, era tan notable que els serveis socials encara es mantenen al capdavant comparats amb els de la resta d'Espanya. AITOR UBARRETXENA