¿Què passa amb els Mossos?

¿Què passa amb els Mossos? ¿Tenen més tendència a l'abús que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil? ¿O són víctimes d'una fiscalització excessiva que exagera les seves polèmiques i alimenta la mossofòbia? La brutalitat policial de què va ser víctima Juan Andrés Benítez, el veí del Raval que va morir després de ser detingut, ha reactivat molts interrogants sobre la policia encarregada de la seguretat dels catalans.

Els vídeos d'aquells cops són una garrotada per a la imatge d'un cos que, segons l'última enquesta d'Interior, encara obté una valoració de 6,9 sobre 10. Malgrat aquesta nota, Montserrat Tura, exconsellera (2003-06) i la més estimada pels mossos d'entre els que han estat al capdavant d'Interior, mostra el seu pesar: «Avui els catalans menors de 30 anys tenen la percepció que els Mossos són un cos molt repressiu. I entre els grans molts no entenen aquestes actuacions que transcendeixen. Aquest deteriorament d'imatge produït en tan poc temps és molt preocupant. Que hàgim arribat a aquesta situació és un fracàs de tota la classe política catalana, que no hem estat capaços d'oferir un discurs públic sobre la importància de la nostra policia i els riscos que afronta. No existeix un debat sobre seguretat pública».

Tura avisa sobre un cos cada vegada més tancat en si mateix. «Els mossos se senten incompresos per la societat, manipulats pels polítics, atacats per la premsa i castigats pels jutges. Creuen que tothom està en contra seva». «No podem deixar que tot el que aparegui dels Mossos siguin maltractaments o pilotes de goma. Si existeix mala pràctica s'ha d'eradicar, però hem d'elevar el contingut del debat i parlar amb claredat dels riscos de la gran delinqüència organitzada del segle XXI i de la necessitat d'estructures especialitzades d'intel·ligència policial. A la ciutadania se l'ha d'informar dels perills als quals aquests servidors públics s'enfronten diàriament», sosté l'exconsellera.

«Alguna cosa no està bé; és evident», diu Gemma Galdón, professora de Seguretat Pública a la UB i que durant tres anys va fer classe a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). Afirma que «una de les causes és que, durant uns anys, per la pressió d'emprendre el desplegament, es van fer promocions molt nombroses. Es necessitaven molts agents i es va aprovar gent que avui no passaria». Així, el 2005 van entrar 1.243 mossos; el 2006, 1.589, i el 2007, 1.261. Segons el seu parer, la formació que es dóna als agents «és excessivament de procediment policial» i «molt poc de gestió de conflictes». Denuncia que «als Mossos s'han creat bosses de males pràctiques; en concret, als antiavalots i a Ciutat Vella». «Se sobreprotegeix el cos. Aquest blindatge neix de la identificació dels Mossos amb Catalunya; si et fiques amb ells toques al país», conclou.

El diputat de la CUP David Fernàndez coincideix sobre el desplegament. «Es va fer massa ràpid i es va abaixar el perfil dels tests psicotècnics, quan ser el garant dels drets i llibertats de la ciutadania és una responsabilitat molt gran i requereix formació especialitzada». Segons Fernández, «al Raval els mossos tenen una falta de formació de com gestionar la seguretat en societats complexes que es tradueix en una brutalitat que no pot quedar impune». L'altre cas són els antiavalots. «Hi ha un problema d'herència. Els Mossos neixen com a policia democràtica, però el model antiavalots és el de la Policia Nacional, un model franquista».

Ramon J. Moles, director del Centre de Recerca en Governança del Risc, denuncia que la reguera d'incidents demostra «un deficient control polític sobre el cos», i critica «una formació endogàmica, aliena a la societat, establerta sobre la mentalitat policial».

Jordi Samsó, que va ser director general dels Mossos, en discrepa. Defensa la professionalitat del cos i creu que aquests episodis són casos aïllats magnificats. «Sobre els Mossos hi ha una pressió mediàtica i política que no existeix sobre altres policies. És el cost de la proximitat. Quan la Policia Nacional cometia abusos a Barcelona, això no arribava al Congrés. Quan ho fan els Mossos, sí que es debat al Parlament, amb l'impacte mediàtic que això té», comenta Samsó, que opina que «al cos no se l'examina amb objectivitat». I avisa de l'existència de «grups que tenen la seva raó de ser a atacar i denigrar els Mossos», cosa que hi ha qui ja defineix com a mossofòbia.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

Núria Aymerich, directora de l'ISPC, nega que hi hagi deficiències en la formació. «La preparació és molt exigent. La pressió és altíssima», sosté. «Se'ls dóna formació en drets humans, en mediació de conflictes i en valors, que són assignatures que han d'aprovar per poder tirar endavant el curs», insisteix, i reclama un tracte més just. «Ningú destaca el 99,99% de les vegades en què actuen de forma brillant», sentencia.

El cos ha quedat a mercè de vaivens polítics. De l'època del conseller Joan Saura, en què estava sota sospita, es va passar a l'extrem oposat amb Felip Puig, que va invitar els agents a anar fins als límits de la llei en l'ús de la força. Com lamenta Jaume Bosch, diputat d'ICV en la comissió d'Interior, «amb Puig es va passar a una etapa de màniga ampla, en què es treien controls interns com el codi ètic; això va fer que un sector minoritari tingués sensació d'impunitat». L'actual conseller, Ramon Espadaler, sembla optar per una política més moderada i ha encarat canvis (identificar als antiavalots, retirar les pilotes de goma) que la societat ha estat reclamant des de fa anys.