Fràgils des de la tartana

«Ahir a la tarda va ser curat al seu propi domicili un nen que tenia algunes ferides a conseqüència d'haver-lo atropellat una tartana al carrer Col de Porcell». La premsa del 9 de maig de 1885 es feia ressò d'aquesta notícia. La seguretat viària no existia com a tal, però sí els accidents. «Al passar pel carrer de Tiradors, ahir a la nit un subjecte va ser atropellat per un carro. El carreter i el vehicle van desaparèixer com per encant, sense que els molestés cap agent de l'autoritat». Era el 16 d'octubre de 1887, i la Urbana de l'època ja rebia bufetades mediàtiques. El vianant ha estat sempre el més feble del carrer. Ara arrenca l'enèsima campanya per tractar de protegir-los, però la història no és gaire favorable.

«Aquí som vius de miracle», es regalava un cronista de finals del segle XIX, després de descriure com un cavall havia atropellat -compte amb el qualificatiu, no s'ofenguin- un «home de 60 anys». Prop del 50% dels desplaçaments se segueixen fent a peu. I el vianant, per pura lògica, continua sent el més feble. S'ha intentat de tot, però la modernització dels automòbils i la irrupció de les motos han silenciat qualsevol èxit en aquest àmbit.

Cada dia hi ha una mitjana de tres atropellaments (1.128 l'any passat en total), una xifra que potser no resulti alarmant per a una ciutat d'1,6 milions d'habitants, però s'ha de tenir en compte que les ferides causades per aquesta classe de sinistres van molt més enllà de les esgarrinxades que deixava un accident amb una tartana o la guitza d'un cavall.

El 1991, la Generalitat, alarmada pel gran nombre de gent gran que era atropellada, va iniciar una campanya, sota el lema Respecta la seva velocitat, que instava els conductors a tenir en compte que la gent gran es mou a un ritme que requereix un plus de compressió i de paciència. Llavors, Barcelona registrava 88 morts en accidents de trànsit, i 27 eren més grans de 65 anys. Quatre anys més tard, la Urbana tornava a centrar-se en aquest col·lectiu al comprovar que el 50% dels 34 atropellats que van perdre la vida el 1994 superaven els 66 anys. La policia va iniciar un seguit de xerrades en casals d'avis i es va proposar cridar més l'atenció als vianants que travessaven per on els demanava el cos. Va ser més o menys llavors quan es va començar a parlar de zones d'ús només de vianants.

El 1998 es va posar en marxa una campanya contra la indisciplina viària. Per molt bona intenció que tingués, el contribuent només va advertir intenció recaptadora. Es va incloure la persecució de vianants que travessessin per llocs indeguts, ja que en el primer trimestre, quatre dels cinc atropellaments mortals van passar en punts vetats al vianant. El 2004, un sondeig del RACC revelava que el 27% de les persones no travessaven per on tocava, i que un 45,4% reclamava més temps per poder passar sense pressa. El mateix estudi assegurava que reduir la velocitat màxima de 50 a 30 quilòmetres per hora evitaria el 85% dels atropellaments. Dos anys després, a Sant Andreu, van arribari les zones 30.

Autopistes urbanes

El pròxim repte seran les super-illes, estructures viàries pensades per concentrar el gruix del trànsit de la ciutat, i així deixar la resta per a ús i gaudi d'aquella meitat de desplaçaments que es continuen fent a peu. El govern de CiU va prometre impulsar-les en aquest mandat, però encara no hi ha notícies. Perquè se'n facin una idea, Barcelona tindria una sèrie d'autopistes urbanes -Aragó, Balmes, Gran Via, Aribau, Meridiana, València...-, mentre que els nuclis dels barris quedarien gairebé sense cotxes. Resoldre l'Eixample, districte que concentra el flux més gran, és el repte pendent.

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

El gràfic que s'adjunta a aquesta informació és una proposta per millorar la relació visual entre els cotxes i les persones. En un atropellament hi entren en joc molts factors. Alguns, per desgràcia, no es coneixeran mai. Se segueix travessant sense mirar i per racons insospitats. El cotxe i, sobretot, la moto van massa ràpid per segons quins carrers. Amb el taronja es tendeix a accelerar i no a frenar. La bici continua grimpant a les voreres sense conèixer l'ordenança.

Pot ser que tot es redueixi a un tema de visibilitat. I no. El que podeu donar per fet és que avui atropellaran tres persones.