El gest de Rigau pot animar més demandes

Hi ha escolars que viuen en urbanitzacions del Montseny o en nuclis agregats de la comarca de l'Urgell que han de recórrer cada dia una vintena de quilòmetres per anar a classe, però, com que l'escola està situada al mateix terme municipal, no reben ajudes ni per al transport, ni per al menjador del migdia. Per a ells, la proposta de finançament que va plantejar ahir la Conselleria d'Ensenyament a les famílies de la Vall de Boí i sufragada per la diputació de Lleida pot ser també una bona solució. «El problema és que la situació podria tornar-se ingovernable», va advertir Pere Farriol, president de la federació d'associacions de pares

Fapaes.

«A partir d'ara, molts pares es poden començar a plantejar la possibilitat de reivindicar un tracte similar al que rebran els de la Ribagorça», va dir Farriol, que va recordar que ja fa uns quants anys que litiguen perquè es corregeixi el que consideren un greuge comparatiu. «La Generalitat diu que té les mans lligades en aquest assumpte, perquè depèn de la legislació estatal», va recordar el president de la Fapaes.

De fet, fins ara l'ampa de la Vall de Boí és la que ha portat més lluny la protesta, però des que ha començat el curs escolar les reivindicacions de pares de pobles agregats s'han succeït a les comarques de l'Urgell, la Segarra, la Noguera, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.

15 MILIONS / El curs 2012-2013, la Generalitat va destinar 15 milions d'euros a aquest concepte, ja que malgrat no tenir competències a l'hora de decidir qui són els beneficiaris d'aquestes ajudes, sí que està obligada per la llei orgànica d'educació, la norma encara vigent, a cobrir-ne l'import.

«Es tracta d'una irracionalitat, perquè hi ha nois, com passa a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental, que viuen a només un quilòmetre de distància de l'institut de Sant Pere de Vilamajor i que, pel fet de canviar de municipi, tenen el menjador gratis», va citar a tall d'exemple Farriol.

Notícies relacionades

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

ESMENA A LA LOMCE / La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ahir va insistir que és la Diputació de Lleida la que pagarà les ajudes als veïns de l'Alta Ribagorça (encara que no va esmentar que la solució la va posar a sobre de la taula el delegat territorial d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés), ha mostrat repetidament el seu rebuig que aquestes ajudes no estiguin subjectes a un criteri de renda, com sí que passa amb les beques de menjador socials.

Rigau ha animat diferents forces polítiques catalanes que mirin de modificar la legislació a través dels seus representants al Congrés. De moment, l'única que sembla haver recollit la proposta és CiU, que ha presentat una esmena a la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) -en tràmit actualment a la Cambra baixa- en què demana «un sistema d'ajudes i beques que pugui cobrir totalment o parcialment el cost dels sistemes escolars de transport i, en el seu cas, menjador».