La 'Voyager 1' surt del Sistema Solar als 36 anys de ruta

La sonda nord-americana Voyayer 1, llançada a l'espai fa la barbaritat de 36 anys i que ja és a uns 18.000 milions de quilòmetres del Sol, es va convertir oficialment ahir en el primer objecte enviat per l'home que va més enllà dels límits del Sistema Solar i s'endinsa en l'espai exterior. Òbviament, com assumeix la NASA, la data és una convenció a causa de la imprecisió de l'anomenada heliopausa, els límits fronterers en aquesta regió de l'espai, però l'anàlisi d'unes dades enviades per la sonda semblen confirmar que la densitat del mitjà per on ara transita va canviar... l'agost de l'any passat.

«Creiem que la humanitat ha fet un pas històric a l'entrar en l'espai interestel·lar», va afirmar Ed Stone, científic cap de la missió a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia. La densitat del plasma que es troba al voltant de la nau resulta «consistent» amb les densitats que els models astronòmics han predit per a aquesta nova regió, va avançar Don Gurnett, investigador de la Universitat d'Iowa. Els detalls de la investigació es van publicar ahir a la nit a la revista Science i a la web de la NASA.

OSCIL·LACIONS DE DENSITAT / Segons els astrònoms, el trànsit es va produir el 25 d'agost del 2012. Aquest dia simbòlic, la Voyager 1 ja no es trobava en l'heliopausa, la frontera de l'heliosfera, que és la regió o bombolla sota influència del vent solar, sinó al fred espai interestel·lar. «L'alegria ens va inundar quan vam veure aquestes oscil·lacions en les dades, ja que demostraven que la nau estava en una zona totalment diferent», assenyala Gurnett. Aquest moment històric havia generat controvèrsia aquests últims mesos. De fet, dos estudis publicats a principis d'aquest any sobre l'anàlisi d'altres dades havien arribat a la conclusió que la sonda era fora del Sistema Solar des del juliol del 2012. La NASA, no obstant, va considerar que aquestes investigacions no eren concloents.

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

Segons John Grunsfeld, director de les missions científiques de la NASA, la Voyager 1 s'ha aventurat on cap altra sonda ha arribat mai, «cosa que constitueix un dels èxits tecnològics més importants en la història de la ciència».

La sonda Voyager 1 i la seva bessona Voyager 2, les dues llançades el 1977, ja no envien fotos i l'energia que els queda no permet grans floritures en qüestió de trajectòries, però segueixen transmetent dades gràcies a una pila de plutoni que, segons les previsions, durarà fins a l'any 2020. «Les escoltem gairebé cada dia», recordava recentment Suzanne Dodd, directora del programa al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA. Això sí, a causa de la llunyania en què es troben, els senyals que diàriament envien a la velocitat de la llum triguen a arribar a la Terra ¡17 hores! Durant els anys 70 del segle passat es va pensar en el plutoni, en lloc dels habituals panells solars, perquè estava clar que no hi hauria prou llum als llunyans confins del sistema. Allà, el Sol no és més que una estrella d'escassa brillantor.