Anar al contingut

Moda dolça

'Cupcake', bogeria de boca a boca

ANGELA BIESOT / Barcelona

Encara recordo quan havia d'explicar-li a tothom què era un cupcake!», diu Elisa, propietària de la pastisseria Florentine Cupcakes & Cookies, al Born (Calders, 3). I parla de poc més de dos anys enrere, quan va obrir el seu negoci i ningú sabia encara què eren aquells pastissets petits, en forma de magdalena amb una coberta cremosa. Avui, qui no ho sap és perquè no s'ha fixat bé en alguns aparadors, perquè el primer que fan els cupcakes és entrar per la vista, donat que el seu tret principal és la massa i coberta acolorida, elaborada i decorada amb detalls comestibles. Gairebé fa pena menjar-se'ls, igual que altres dolços que també perfumen el mateix barri, els que prepara la irresistible pastisseria de Mey Hofmann (Flassaders, 44).

En realitat va ser Carrie Brad-shaw, la protagonista de la sèrie Sexe a Nova York, qui va popularitzar aquest petit capritx. Des que se la va veure devorant un cupcake al famós Magnolia Bakery per superar un desengany amorós, els establiments que venen aquest dolç han crescut sense parar. La majoria dels seus propietaris coincideixen que s'han inspirat en ciutats com Londres, París i Nova York, on «avui està ple d'aquestes bakeries».«Quan vaig arribar a Espanya no em podia creure que no hi hagués cap lloc on menjar cupcakes», explica Vicky, mestressa del Lolita's Bakery, al carrer de Provença de Barcelona. I tot i ser un local veí de La Pedrera, «vénen molts més espa-nyols a degustar cupcakes que turistes. Molts s'han acostumat a menjar-ne per berenar de tant en tant. En general, han estat molt ben rebuts a Espanya», explica. La seva especialitat és el Red Velvet, amb fruits vermells i crema de formatge per sobre.

Si es tradueix de l'anglès, cupcake significa «pastís de tassa», ja que s'acostuma a acompanyar amb una tassa de cafè o te. No obstant, hi ha diverses versions sobre l'origen del nom: hi ha qui assegura que es diuen així perquè per fer-los s'utilitza la mesura d'una tassa. Altres defensen que quan van començar a fer-se no hi havia motllos professionals i s'usaven tasses per fornejar-los.

El pioner de Barcelona

«¿No són magdalenes?», es pregunten dues senyores que miren els dol-ços de múltiples sabors que conquisten l'aparador de Cup & Cake, al car-rer d'Enric Granados, i que és el primer establiment d'aquesta mena que va obrir a Barcelona. A simple vista, en efecte, semblen una variant de la magdalena, però «el cupcake no porta oli, sinó mantega», aclareix una de les cambreres del local.

«Fa relativament poc que es coneixen a Espanya i hi ha gent que encara es pensa que són massa dolços o que, pel seu aspecte llampant, són brioixeria industrial», explica Victoria, de Victoria's Cakes, al barri de Gràcia, «però quan es tasten, agraden a tothom», exclama. És difícil resistir-s'hi quan a l'entrar per la porta el primer que es veu és l'obrador, que està just darrere de la vitrina de pastissos i impregna la botiga d'aroma de pastís acabat de fer. Al mateix bar-ri hi ha la pastisseria Amelia (Ramón y Cajal, 4), que té com a especialitat el cupcake de xocolata i cervesa Guinness.

Aquest petit capritx podria definir-se com el piscolabis ideal per als llaminers que no volen atipar-se amb un pastís més gran, però que són incapaços de resistir-se a la temptació més dolça.

0 Comentaris
cargando