No existeix el silenci

«Les persones sordes ni som mudes ni vivim en el món del silenci. Per mi, el silenci no és sinònim d'incomunicació». Aquesta és la resposta de Cecília Solanes al preguntar-li sobre l'existència o no d'un món de silenci, com suggeria la carta d'una lectora, Maika Etxarri, publicada a EL PERIÓDICO el 12 d'abril passat i que ha desencadenat un agitat debat a les pàgines d'aquest diari i entre el col·lectiu de sords. Un debat clàssic: el que sostenen signants i oralistes.

El 90% dels sords neixen en el si de famílies que hi senten, però la Cecília forma part de l'altre 10%. Aquesta funcionària de 50 anys porta audiòfon des dels 10. Els seus pares i les seves dues germanes són sords profunds, igual que el seu marit i les seves dues filles: la Simona, de 19 anys, estudiant de Dret a la UB, i la Clara, de 17, que cursa batxillerat.

Quan van néixer les dues nenes, els implants coclears no eren tan habituals, encara que els seus pares tampoc s'ho van plantejar.«No hem viscut mai la sordesa com un inconvenient, la nostra preocupació era el desenvolupament cognitiu»,argumenta la Cecília. La Simona i la Clara dominen el llenguatge escrit (català, castellà i anglès) i saben llegir els llavis, encara que no és el seu mitjà de comunicació.«A la universitat i a l'escola tenen intèrpret de llengua de signes, la gran el 100% de les hores lectives, i la petita, 20 de les 30 hores set­manals»,explica. Ha estat un pols amb Ensenyament, però ho han aconseguit.

Avantatges

Per la Cecília la llengua de signes té avantatges clars.«Una capacitat comunicativa més gran, desenvolupament normalitzat del llenguatge, sociabilització... Tot plegat en un entorn d'aprenentatge més tranquil i natural»,afirma. En la seva opinió, molts nens sords deixen la seva formació perquè els seus pares s'aferren al sistema oralista i rebutgen la llengua de signes.

Aquest va ser el dilema a què es van enfrontar fa més de 20 anys els pares de Marta Capdevila i Fluvià Artells, sords profunds. Però en el seu cas, la balança va caure del costat dels oralistes. La Marta té 41 anys i en fa tres que porta un implant coclear. Fins llavors no hi sentia gens (llegeix els llavis), però sí que parla. Han estat anys de logopèdia i esforç, però creu que l'aposta dels seus pares va ser encertada.«Em van treure d'una escola especial als 6 anys»,explica aquesta il·lustradora, mare de quatre fills. Ella és el primer cas de sordesa a la seva família, que només ha heretat el seu tercer fill, el Marçal, de 9 anys («porta audiòfon i parla pels descosits»,comenta la Marta).

Fluvià encara parla amb més fluïdesa que la Marta. Aquest dissenyador de 31 anys es confessa incapaç de resumir el que vol expressar, i ho fa amb claredat. Ningú diria que és sord si no fos per l'imperceptible audiòfon de l'orella dreta («si vols dir-me un secret, diga-me'l a l'orella esquerra»,fa broma). ¿Per què només un audiòfon? Un costa uns 4.000 euros i se n'ha de tenir un altre de recanvi, i duren quatre o cinc anys. Fluvià s'ha plantejat un implant coclear, però costa 40.000 euros. Sense subvencions.

Projecte

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

La Marta i el Fluvià es coneixen des de fa un mes i mig. Junts van firmar una carta al diari negant que existeixi el món del silenci i defensant la postura oralista. Ell assegura haver trobat en ella el seu propi reflex. La Marta fa cinc anys que lluita per informar de la qualitat de vida dels sords i millorar-la. Són oralistes, però no per això contraris als signants.«Aquesta és una guerra que correspon als experts»,diu el Fluvià. Tots dos estan a l'atur i s'han embarcat en un projecte: Blabla Hardofhearinghub, un espai en què sords i experts aportin informació sobre la sordesa.«Un pare és lliure de decidir, però volem oferir tota la informació sense esbiaixar»,afirma el Fluvià.

En el fons, oralistes o signants, tot suma si es tracta de comunicar-se... perquè entre els sords no existeix el silenci.