La por al comiat i a perdre salari enfonsa les baixes laborals

Cuiners i cambrers de restaurants del centre de Barcelona són, possiblement, els professionals que amb més freqüència rebutgen en aquests temps el certificat d'incapacitat transitòria -la baixa laboral expedida pel metge de família- que els ofereixen els seus doctors quan estan malalts. Després d'ells, mostren aquesta mateixa actitud empleats de manteniment i neteja de petites empreses, i personal de comerços. En l'últim any s'han reduït en un 7,4% els certificats d'incapacitat transitòria expedits a Catalunya entre la població activa, indica l'informe corresponent al 2012 de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAMS), l'organisme que registra les baixes per malaltia.

La dada no significa que la població amb feina hagi emmalaltit menys, sinó que ha desatès el seu malestar, adverteixen els metges. Deixar el cos en repòs quan es pateix un catarro amb febre, una grip, vòmits per un virus intestinal contagiós o fins i tot una lumbàlgia de les que et deixen doblegat, ja no es fa amb la confiança que proporcionaven els drets laborals, avui retallats per la reforma laboral del Govern de Rajoy, sinó tot al contrari. «Hi ha molta por a agafar la baixa, i amb raó, perquè tothom coneix algú que ha perdut la feina de forma fulminant per faltar uns dies o no li han renovat el contracte, que gairebé sempre és temporal», assegura Susana García Pleyan, metge de família al CAP Raval Sud, de Barcelona. No parla perquè sí. «Això els ha passat a empleats de restaurants, d'aquesta zona, pacients meus».

MENYS DE 15 DIES // El 2012, l'ICAMS va comptabilitzar 843.996 baixes laborals per malalties comunes -no accidents laborals o de trànsit-, 68.000 menys que l'any anterior. L'edat mitjana dels que van faltar a la feina per estar malalts va augmentar lleugerament, i es va situar en els 39 o 40 anys en homes i dones. La durada de l'absència a la feina va oscil·lar entre 1 i 15 dies en el 66% dels casos. El 2011, el 76% dels certificats van al·ludir a una baixa d'1 a 30 dies.

Han augmentat les absències, firmades per un metge, de menys de tres dies de durada: el 2011 van ser el 28% del total, i el 2012, el 32%. Aquests certificats són, no obstant, exponents de malestars molt incapacitants, davant dels quals no hi ha més remei que sucumbir perquè la febre és alta o el dolor insuportable. Des de la reforma laboral del PP, excepte si s'està protegit per un conveni específic d'empresa, els empleats absents per malaltia no cobren el salari de les primeres tres jornades de baixa. Els funcionaris cobren el 50%.

«Jo veig molts pacients que no haurien d'anar a treballar, perquè estan malalts, però hi van -afegeix la doctora García Pleyan-. Lumbàlgies, bronquitis, diarrees greus. Els dic que agafin la baixa uns dies perquè veig que estan en precari, però responen que no s'ho poden permetre», explica.

RAONS OBJECTIVES // Segons el parer d'Antoni Mateu, director de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, «no existeixen raons objectives» que permetin atribuir el descens del nombre de baixes a la por a perdre el lloc de treball: «L'única cosa que podem dir és que hi ha menys persones que pateixen incapacitat laboral transitòria, i que estan menys dies de baixa».

Mateu elogia el model català pel qual es controla la idoneïtat que un treballador s'absenti del seu lloc de treball per causa mèdica. « Hi ha un bon nivell d'eficiència i compliment, les mútues estan més contentes aquí que a la resta d'Espanya -assegura-. El nivell d'absentisme laboral és un dels factors que valoren les empreses en el moment d'instal·lar-se en una zona».

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

El 2012, les infeccions respiratòries, les alteracions òssies i musculars i les malalties cardiovasculars van ser les malalties que amb més freqüència van motivar una incapacitat laboral transitòria. Els que les van sol·licitar més sovint van ser empleats de comerç i «reparadors de vehicles», és a dir, mecànics de cotxe, explica Mateu. En tercer lloc, van figurar els empleats de la construcció -fa 10 anys encapçalaven la llista- i els treballadors de la indústria manufacturera.

SENSE ASSEGURANÇA // Al marge de les persones que sol·liciten legalment una baixa laboral, els metges reben desenes de pacients que malgrat que estan treballant no cotitzen a la Seguretat Social. «Aquests també van a treballar estant malalts -assegura Josep Franch Nadal, metge de família en un CAP de Barcelona-. Hi ha molta precarietat. La gent aguanta tot el que pot. Em diuen: 'doni'm alguna cosa per sortir del pas, però no vull la baixa, perquè amb el que em descompten, no arribo a final de mes'. Res a veure amb el que passava fa anys».