Harlem shake, el nou fenomen viral a la xarxa

La xarxa demostra diàriament la seva capacitat per a viralitzar missatges i continguts. El seu poder creix de forma exponencial a mesura que les noves generacions --la dels anomenats 'natius digitals'-- va guanyant importància. L'any 2012 en va deixar un bon grapat d'exemples, comla cançó 'Baby' de Justin Bieber BabyJustin Bieber o l'arxiconegut'Gangnam Style' del sud-coreàPSY, que es va convertir enel primer vídeo a YouTube que supera els 1.000 milions de reproduccionsYouTube . L'any 2013 ja hi ha un altre fenomen a internet anomenat'Harlem shake', un ball que està causant furor entre els internautes.

La usuaris han adaptat el tema 'bass music' del jove discjòquei novaiorquèsHarry Rodrigues, conegut com aBaauer, i han donat forma a aquest fenomen conegut com a "meme". En aquests petits clips apareix, en una situació quotidiana, un personatge ballant al ritme de lamúsica mentre els seus companys d'escena sembla que no se n'adonen i continuen fent les seves tasques. Passats uns segons canvia la situació i tots s'embriaguen de la música i comencen a improvisar balls, habitualment disfressats, amb moviments espasmòdics, arítmics i formant coreografies una mica obscenes.

L'usuariFilthy Frank va pujar al seu canal un 'Harlem shake'Filthy Frank 'Harlem shake' i ha estat l'espurna justa que necessitava la metxa. En pocs dies, aquestes petites produccions 'amateurs' han rebutmés de 44 milions de visites a YouTube i tot sembla indicar que el nombre augmentarà de forma exponencial en les pròximes setmanes, com ha succeït amb altres fenòmens semblants.

Un concepte de Richard Dawkins

Notícies relacionades

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

Lola Valiente, Premi de Recerca en Memòria Democràtica: «També hi ha joves crítics, però l’algoritme ens enterra»

Aquests vídeos recullen el nom de "memes" de lamemètica, un teoria experimental de lasociologia. El concepte s'atribueix a pensadors com l'etòlegRichard Dawkins, el filòsofDaniel Dennet o la psicòlogaSusan Blackmore, però va ser aquest primer el que va desenvolupar el concepte en el seu llibre'The selfish gene' (1976) ('El gen egoista').

Dawkins va definir les característiques del concepte aplicades al ser humà com una cosa que "infecta i parasita" i que "altera el seu comportament provocant la seva propagació", precisament les mateixes qualitats que té aquest i altres fenòmens 'online'.