Educació A catalunya
Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»
Guanyadora del Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea amb un Treball de Recerca sobre les polítiques de la UE contra la pobresa infantil. Pocs dies abans de la selectivitat, aquesta estudiant de segon de Batxibac a l’institut Badia i Margarit d’Igualada només s’haurà d’enfrontar a les tres matèries específiques, ja que el ‘bac’ li convalida les de la fase general.
Dues alumnes brillants posen en qüestió el clixé que els joves són ganduls i no s’esforcen. Totes dues han obtingut premis prestigiosos amb treballs centrats en qüestions socials. Elles volen canviar les coses.
«El que diferencia Eslovènia d’Espanya són els valors d’igualtat d’oportunitats»
«Si hi hagués més consciència de la situació, la societat forçaria el govern a actuar»

¿Qui és Elise Alonso? ¿Pots presentar-te?
Tinc 17 anys i he viscut sempre a Igualada. El meu pare és d’aquí i la meva mare francesa, i sempre he conviscut amb aquestes dues cultures. Parlo quatre idiomes –català, castellà, francès i anglès–, i m’agradaria estudiar Relacions Internacionals a França. Ja he fet diverses entrevistes d’admissió a universitats franceses i alguns exàmens, i en dues setmanes em donaran els resultats.
¿I com t’han anat? Segur que molt bé...
Algunes millor que d’altres, però en general bé, sí.
Tot i que vulguis estudiar a França i, amb les teves notes, segur que podràs, ¿faràs la selectivitat també aquí, per tenir-la?
Sí. Tinc l’opció d’estudiar Relacions Internacionals a la UAB, on també la fan.
¿Què és el que et va portar a dedicar el teu Treball de Recerca a analitzar les polítiques contra la pobresa infantil a la UE?
Al principi estava molt perduda, però un dia vaig llegir al diari que hi havia 2,2 milions de nens en situació de pobresa a Espanya i em va impactar moltíssim. No m’ho imaginava. Sabia que hi havia pobresa, però no tanta. I em vaig posar a investigar què s’estava fent per intentar revertir aquesta situació tant des d’ONGs com des dels governs. Vaig mirar què feien aquí i a França, que són els meus dos països d’origen, i, per veure les diferències, vaig voler comparar-ho amb Eslovènia, perquè vaig veure que era el país de la Unió Europea amb una taxa més baixa de pobresa infantil.
¿Què vas descobrir?
El primer que em va sorprendre va ser que, a Catalunya, un de cada tres nens sigui en risc de pobresa. Impacta que tanta gent al teu voltant sigui en una situació tan difícil. I vas llegint sobre nens que viuen al carrer, que només fan un menjar en condicions al dia... Vaig ser conscient de com soc de privilegiada. Vaig aprendre a valorar-ho més i em van entrar ganes de mirar com podríem millorar aquesta situació.
¿A quina conclusió vas arribar?
A l’analitzar les tres polítiques vaig veure que en realitat eren molt similars: ajudes econòmiques de cara a garantir uns ingressos mínims, educació i sanitat pública... Quant a polítiques, eren molt iguals, el que diferenciava més a Eslovènia d’Espanya i França és que, com a societat, tenen més inculcats els valors d’igualtat d’oportunitats. De dir: lluitarem contra aquestes desigualtats. Una mica per l’herència socialista d’haver format part del bloc de l’Est. Allà hi ha voluntat social, de la gent, de resoldre el problema, mentre que ni aquí ni a França hi ha aquest sentiment. Poca gent coneix aquestes dades, no hi ha consciència i això fa que tampoc se’n parli massa. I, al parlar-se, no hi ha consciència, és un cercle.
¿Part del problema recau en la falta de consciència?
Sí. Si la població fos més conscient del problema es farien més coses. Tant des dels governs com des de la societat. Si hi hagués més consciència de la situació, també la societat forçaria els governs a actuar de forma més contundent. Una de les claus seria sensibilitzar la població en general i, sobretot, a aquells que més poden contribuir.
¿Creus que s’assenyala d’individualistes només els joves i aquests són només un reflex de la societat en què viuen?
Hi ha joves individualistes, però també n’hi ha de sensibilitzats i que contribueixen activament a canviar les coses. Crec que, en general, es té una visió molt negativa dels joves. Tant ara com sempre. Sempre hi ha hagut aquest relat que els joves són uns ganduls, que no els importa res..., però alhora sempre hi ha hagut joves preocupats.
Com tu, guanyadora de la quarta edició del Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea amb el teu Treball de Recerca. Per cert, no sé si has vist que en dos cursos els TR deixaran de comptar el 10% de la nota i passaran a ser com una matèria més.
Ho he vist, sí. Em sembla malament. La gent no s’involucrarà tant, no investigarà tant. És una llàstima perquè el TR és una oportunitat per entrar en un món completament nou, descobrir un tema en profunditat...
Notícies relacionades¿D’aquí a 10 anys com et veus?
M’agradaria treballar en una institució europea o internacional. L’altre dia vaig llegir un article sobre la Comissió de Drets Humans de l’ONU i m’hi vaig veure... El meu somni és una feina relacionada amb els drets humans internacionals.
- Pronòstic delicat Operat d’urgència el ferit greu per l’atropellament de Cornellà
- ACTUALITAT BLAUGRANA Flick, sobre la rua multitudinària: «Em vaig quedar impressionat. Va ser increïble»
- Àustria guanya Eurovisió i Melody s’immola
- Quan falten dos anys per a les municipals Els alcaldes de Junts que endureixen les condicions del padró: «Hem declarat la guerra als okupes»
- SETGE SOBRE GAZA Vent en contra per a Israel: crítiques i aïllament de Trump a Macron passant per la premsa anglosaxona
- EL GIRO D’ITÀLIA Ayuso torna a desafiar Roglic i li retalla un altre segon
- Fórmula 1 Alonso i Sainz il·lusionen a Imola a l’entrar entre els sis primers
- TEMPORADA CITYZEN EN BLANC El Crystal Palace guanya la FA Cup i deixa el City amb les mans buides
- DUEL AL PIZJUÁN El Reial Madrid converteix Dean Huijsein en el defensa més car de la seva història
- Tensió a Cornellà La conductora de l’atropellament múltiple, en llibertat