Lola Valiente, Premi de Recerca en Memòria Democràtica: «També hi ha joves crítics, però l’algoritme ens enterra»

El treball explica el paper dels andalusos aquí, però també posa la mirada als seus pobles d’origen.

Volia parlar dels que van migrar, però també dels que es van quedar i com eren les condicions de vida allà. Els meus avis van ser dels que es van quedar i, d’alguna manera, volia acostar-me a la seva història. El poble dels meus avis, La Malahá (Granada) va ser molt castigat. Volia investigar sobre aquesta història, sobre la repressió que hi va haver.

Estudiaves batxillerat científic. ¿Què et va empènyer a triar aquest tema per al teu TR?

L’accent andalús de les dones comprant al mercat. Mentre feia les entrevistes per al treball va ser molt bonic connectar més amb la gent del barri, conèixer les seves històries. Vaig entrevistar una dona que té una parada i ara, quan passo per allà, la saludo. El barri no seria el que és sense aquestes persones. I el treball també m’ha servit per ser més conscient de tot el que s’està perdent amb el turisme. Per a aquestes persones, per a les quals la seva vida és el barri, és molt trist veure com s’està perdent, com se l’estan menjant, pràcticament. Sempre m’ha interessat molt la història, sobre tot el franquisme, un període que encara hi ha gent viva que el va viure. I volia centrar-me en aquella època perquè, a més, va ser un tema que vam explicar molt ràpid a l’institut.

En volies saber més.

Sí, perquè vam fer una pinzellada de la immigració i tenia curiositat per mirar d’entendre com van ser les vides d’aquestes persones que són aquí, a la Barceloneta, però parlen com els meus avis al poble. Entendre la meva pròpia història. I per a mi era important basar-ho en la memòria oral.

A més, són testimonis que cal recollir ara o mai.

Exacte. Abans de començar el treball vaig llegir un llibre, Recorda-ho tu i recorda-ho a d’altres, de Ronald Fraser, que explica la Guerra Civil. És un llibre que crec que és molt necessari per recordar què va passar. En part, l’auge de les idees feixistes entre els joves es deuen a la manca de consciència.

¿Com vius aquest auge?

Es veu molt clarament a les xarxes socials, i potser no només té a veure amb el poc interès per la memòria democràtica. A internet és molt més atractiu el discurs neoliberal, tiktokers masclistes, xenòfobs... Pur liberalisme. L’individu, tu, per damunt de tot...

Un dels reptes del sistema és ensenyar a detectar fake news…

Exacte. No pot ser que digui que em sembla malament que l’1% de la població estigui forradíssima i hi hagi tantíssima gent en condicions tan precàries de vida que es moren de gana literalment i em diguin en to despectiu «¡ah!, comunista!».

Notícies relacionades

Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

¿Com en sortim?

És difícil. Però també crec que és important explicar que no tots els joves estan allà. També n’hi ha amb discursos crítics, encara que l’algoritme els enterri. El que ven a les xarxes són aquests discursos, però hi ha molta gent que no hi està a favor. El més important per sortir-ne seria ensenyar educació política. Jo parlo amb molta gent i em diu ‘no, no, a mi la política no m’interessa’. Però tens 18 anys, votaràs, has de ser capaç de distingir una cosa que és clarament ideologia d’extrema dreta. La clau és educar en el pensament crític.