Les rates amenacen el paradís natural de les Galápagos

Convocats científics de tot el món per contribuir a l'extermini massiu d'aquests rosegadors a les illes

Rata comuna.

Rata comuna.

3
Es llegeix en minuts

Lesratessón els mamífers més capaços de colonitzar qualsevol lloc del món. Com a espècie s'han convertit en una amenaça per a lesilles Galápagos i la seva fauna, pert la qual cosa científics de tot el món s'han conjurat per acabar en la mesura del possible amb aquests animals a l'arxipèlag. L'objectiu és assegurar la supervivència d'espècies endèmiques com tortugues gegants isargantanes, que les rates poden arribar a posar en perill.

El projecte, iniciat a principis del 2011 a la petita Illa Rábida, de 720 hectàrees i situada al cor de l'arxipèlag, continua ara a la veïna Pinzón, de 1.800 hectàrees. El Parc Nacional Galápagos (PNG), que protegeix el fràgil ecosistema de l'arxipèlag, porta endavant el pla per eliminar les rates i altres espècies introduïdes, que representen l'amenaça més gran per a les illes.

La Fundació Charles Darwin, l'organització Island Conservation i la Universitat de Michigan (EUA) treballen amb el PNG en aquest procés. Les rates, sobretot la denominada holandesa i el ratolí casolà, ocupen el tercer lloc a la llista d'espècies foranes nocives per a l'ecosistema de les Galápagos, que inclou també l'home, els gossos, els gats, les cabres i fins i tot les vaques, així com una sèrie d'espècies vegetals com la mora.

Depredació d'ous i cries

Depredació d'ous i criesLes rates negres que viuen a l'illa Pinzón han impedit que les tortugues gegants que hi habiten es reprodueixin amb èxit en els últims 150 anys, per la depredació dels seus ous i cries. I és que les Galápagos van ser el lloc d'aprovisionament a l'oceà Pacífic equatorial de mariners, pirates i bucaners que hi van portar altres espècies com gossos, cabres i rates, entre altres.

El PNG i la Fundació Charles Darwin han recollit en els últims temps els ous trobats en aquesta illa per covar-los de manera artificial, criar les petites tortugues en captiveri i després retornar-les al seu hàbitat natural. Des de la primera reintegració de vint tortugues a l'illa Pinzón l'any 1970, més de 550 tortugues juvenils han estat alliberades allà amb èxit, però l'amenaça continua.

Esquer especial

Esquer especialDesprés d'eliminar les rates a Rábida, els científics han ampliat el projecte amb l'ús d'un esquer elaborat exclusivament en laboratoris, que no representa un risc per a altres espècies. El director del Parc Nacional Galápagos, Edwin Naula, va explicar que en aquesta tasca s'usen "noves tècniques per remoure aquestes amenaces i prevenir l'extinció d'espècies que no es troben en cap altre lloc del món, com la tortuga gegant de Pinzón".

Les rosegadors invasors també afecten la sargantana de lava de Pinzón, la població de la qual ha disminuït en els últims anys, perquè les rates destrueixen les arrels del cactus Opuntia, aliment predilecte de les iguanes terrestres i d'altres espècies endèmiques com el pinsà de cactus. Per exterminar els rosegadors s'utilitzen raticides anticoagulants, un verí estudiat per evitar que afecti les espècies natives com l'esparver de Galápagos, que en tot cas és capturat i aïllat temporalment mentre es realitza el procés de desratització.

Aquestes aus són ubicades en uns grans compartiments, especialment adequats, que han d'adoptar com a llar durant tot el temps probable d'afectació de l'esquer. L'esquer, que es llança des d'un helicòpter que sosté una campana dispensadora, sembla una espècie de galeta cilíndrica, d'un centímetre cúbic, lleugera i celeste, atractiva per a les rates, però detestable per a altres animals.

Restaurar ecosistemes

Notícies relacionades

Restaurar ecosistemesPel PNG, eliminar de les illes les rates és extremadament important per a la restauració dels ecosistemes de Galápagos, els quals, malgrat la presència d'espècies introduïdes, encara conserven el 95% de la seva flora i fauna originals.

El repte més gran del programa de desratització emprès en aquest arxipèlag equatorià és acabar amb els rosegadors invasors de les illes més grans: Isabela, Santa Cruz, San Cristóbal i Floreana. Les Galápagos es troben a uns 1.000 quilòmetres a l'oest de les costes continentals de l'Equador, que les protegeix amb una legislació especial per a la seva fauna i flora, marina i terrestre.