Urgència ciutadana

Resistents a Salt

Després d'un tens estira-i-arronsa amb la comitiva judicial, la PAH aconsegueix ajornar tres mesos el desallotjament d'una família amb cinc fills

La parella i els seus cinc fills, al pis de Salt, del qual es va ajornar ahir tres mesos el desallotjament.

La parella i els seus cinc fills, al pis de Salt, del qual es va ajornar ahir tres mesos el desallotjament. / ACN / TANIA TAPIA

2
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA
SALT

«Gent sense pisos, pisos sense gent, no s'entén». Aquest lema, corejat per més d'un centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va donar la benvinguda a la comitiva judicial que ahir va intentar desallotjar una família amb cinc fills de la seva vivenda de Salt (Gironès). Sense feina, sense diners, sense sostre i amb un fred de cru hivern, les perspectives de Bakary Sabally i Chaku Dibba no eren precisament favorables. Però la parella de gambians no estava sola i, al final, va aconseguir un petit respir. Un ajornament de tres mesos, en què s'intentarà negociar una sortida a la seva desesperada situació.

En l'intent de desnonament d'ahir va quedar clar que cada cop hi ha més indignació al carrer per situacions així. Hi ha més crispació i augmenta el convenciment que aquestes famílies són víctimes d'una situació injusta. «Les caixes i bancs són uns dèspotes que especulen i s'enriqueixen amb els pisos procedents dels desnonaments», denunciaven els portaveus de la PAH.

La muralla humana que la plataforma va aixecar davant les portes del número 14 del carrer del Doctor Sambola va impedir que la comitiva judicial entrés a l'immoble. A la protesta s'hi van sumar veïns i curiosos, i els funcionaris van haver de sentir de tot. Algunes invectives eren dolorosos cops baixos. «Preferiria alimentar els meus fills amb menjar dels contenidors que amb una feina que consisteix a fer fora la gent de casa seva», els retreien.

Els ànims es van encrespar i aquesta vegada la comitiva judicial ho tenia tot en contra, perquè, entre altres coses, no comptava amb escorta policial. Davant d'aquesta evidència, va optar per la solució més sensata: negociar un ajornament amb l'inquilí i la PAH. Però per poder-ho fer es van haver de protegir.

Quan va saber la bona notícia, Bakary va tornar a somriure, com quan tenia una feina en un escorxador i va obtenir una hipoteca de Caixa Penedès. Un crèdit que va deixar de pagar al quedar-se sense feina, el 2009. Va perdre el pis, però va arribar a un acord amb l'entitat bancària per seguir-hi amb un lloguer de 550 euros. Els cinc fills de la parella tenen entre dos mesos i 12 anys. Ahir, els grans no van anar a l'escola perquè els pares no volien que, al tornar, els trobessin al carrer.

Els serveis socials de l'Ajuntament de Salt han redactat un informe en què confirmen que Bakary, que fa 20 anys que viu a Catalunya, ha seguit diversos cursos de formació per trobar una altra feina. Però no n'hi ha, i per tirar endavant la seva família rep una prestació d'uns 400 euros.

Sols un mes d'impagament

Notícies relacionades

«Quan va tenir problemes i va deixar de pagar un mes de lloguer, la caixa va iniciar l'execució hipotecària», va explicar Marta Afuera, portaveu de la PAH a Girona. L'activista va carregar contra l'ajuntament, ja que considera que tanca els ulls davant la«neteja ètnica i de pobresa» que els desnonaments estan portant a terme en aquesta ciutat, amb nombrosa població immigrant.

Un ajuntament que dilluns passat va aprovar, per unanimitat, una moció que declarava el municipi «lliure de desnonaments».Ahir, alguns regidors de l'oposició es van acostar a donar el seu suport a Bakary, però ningú hi va veure l'alcalde, Jaume Torramadé (CiU), ni els membres del seu grup.