Mans màgiques

La mà i l'avantbraç esquerres amb què Mari Carmen Galindo, de 24 anys, tecleja l'ordinador són blancs com la neu, d'un material que reprodueix les zones dures i toves dels dits humans, i està dotada d'una mobilitat semblant a la de les extremitats de carn i ossos. És la mà artificial més evolucionada que ha arribat al mercat, capaç de subjectar amb precisió un ou fresc sense trencar-lo, però ella, quan està sola, prefereix recórrer a la increïble habilitat que durant anys va adquirir amb els terminals nerviosos que conserva el seu monyó. Galindo agraeix la destresa tecnològica, i la llueix en públic amb total normalitat, però fa molt temps que va assumir que els braços amb què va néixer -pateix amputació congènita- «són com són» i així els ha acceptat.

Un miler de nens i joves que van néixer sense alguna extremitat, o que van perdre una mà, els dits dels peus o la cama com a conseqüència d'una infecció greu o per un càncer, són tractats a les unitats d'amputats dels hospitals infantils de Sant Joan de Déu, d'Esplugues i de la Vall d'Hebron, de Barcelona, que atenen pacients de tot Espanya, Portugal i Sud-amèrica. En aquests centres se'ls ensinistra en el maneig d'uns estris dissenyats per facilitar-los les funcions quotidianes, i se'ls introdueix en l'acceptació de la seva peculiaritat. A això ajuda l'Associació d'Usuaris de Pròtesis Infantils (AUPI), que propicia la normalització d'aquests nens i de les seves famílies.

DESTRESA COMPLETA / La permanent innovació tecnològica dirigida a minimitzar la seva discapacitat i la curta edat en què la majoria d'ells van haver d'afrontar la seva amputació, han permès que aquests nois es comportin diàriament amb una destresa sorprenent a l'escola, a casa o fent esport. La dificultat suplementària davant la qual els ha situat la vida actua en molts d'ells com un impuls de superació, o així es dedueix de la perícia amb què condueixen motocicletes sense tenir dos braços propis, juguen a futbol faltant-los mitja cama fisiològica o teclegen el mòbil amb dits de porcellana. Amb la mateixa rutina normalitzada amb què cada nit posen a recarregar el seu telèfon intel·li­gent, connecten a la xarxa elèctrica l'avantbraç articulat o la mà biònica que necessitaran l'endemà.

Un 80% d'aquests pacients han nascut amb l'amputació que supleixen les pròtesis, un altre 19% han patit la pèrdua en accidents o per infeccions que van donar lloc a la mort dels teixits, i un 1% van ser amputats a causa d'un càncer.

SUPLENT ESTÀTICA / Sigui quin sigui el motiu de la pèrdua, els metges són partidaris de substituir de manera immediata, amb algun tipus de pròtesi, la zona amputada. Abans de complir dos mesos de vida, els petits que han nascut sense una extremitat són rebuts per la doctora Marisa Cabrera, cirurgiana ortopèdica de Sant Joan de Déu, per definir quin tipus de pròtesi, exclusivament cosmètica i sense funcions, convé col·locar al nadó. Si un nen que ha nascut sense un avantbraç compleix tres mesos de vida sense disposar d'aquest membre, incorporarà al seu cervell una idea de bimanualidad distorsionada, explica l'especialista. Per evitar-ho, els nadons que pateixen l'absència d'una mà -més freqüent que la falta d'un peu- són ensinistrats perquè sàpiguen fer ús d'una mà estàtica, de silicona, que els ajuda a incorporar la noció que els seus dos braços són igual de llargs. «És molt important que aquest concepte s'integri en el còrtex cerebral des que són molt petitets», afirma Cabrera.

Notícies relacionades

Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"

D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

SOFISTICACIÓ CREIXENT / Al complir dos anys, la mà cosmètica, estàtica, és substituïda per una pròtesi que permet agafar els objectes pinçant-los amb tres dits ficticis: l'anul·lar, l'índex i el cor. I a partir dels cinc anys, el nen amputat s'inicia en el món de les mans mioelèctriques: extremitats de sofisticació creixent i diversa, que s'activen a partir d'uns elèctrodes que entren en contacte amb les terminacions nervioses del monyó de carn i ossos del nen. Aquestes pròtesis es posen en moviment quan el seu portador ho decideix mentalment i provoca una lleugera contracció nerviosa al punt d'encaix.

Les mans mioelèctriques que finança el Servei Català de la Salut disposen de tres dits ficticis, els fonamentals per agafar objectes. La mà biònica -de pagament privat- disposa de cinc dits mòbils, i la denominada Michelangelo mobilitza els dits, el canell i els espais interdigitals. Costa 40.000 euros.