Pere Anton Veciana

El Vidocq de Catalunya

El primer cap dels Mossos va ser un revolucionari en les tècniques policials

Retrat de Pere Anton Veciana.

Retrat de Pere Anton Veciana. / SERVEI HISTÒRIC DELS MOSSOS D¿ESQUADRA

2
Es llegeix en minuts
A. BAQUERO / C. HIERRO
MOLLET

Veciana. A aquest cognom van unides les primeres dècades d'història dels mossos. La raó no és altra que a Pere Anton Veciana, que va ser el primer responsable delsMossos d'Esquadra, el van rellevar en el càrrec el seu fill, el seu nét i el seu besnét. De fet, durant més d'un segle, en concret, fins al 1836, el cos va estar comandat de manera ininterrompuda per un membre d'aquesta família proborbònica.

Encara que hi va haver molts Veciana, cap d'ells va tenir la talla de Pere Anton. La història reté noms que van revolucionar latècnica policial, d'infiltració, d'investigació i de ciència forense tals com Joseph Fouché,Eugène-François Vi­docq, Allan Pinkerton i Edmond Locard. No obstant, molt poca gent coneix l'autèntica revolució policial que, sota la batuta de la Sala del Crim de la Reial Audiència, va emprendre el que va ser primer responsable de les esquadres.

Antic tractant de mules, Veciana era un noi que no sabia ni llegir ni escriure quan li va tocar liderar l'esquadra de Valls lleial als Borbons, que va rebutjar l'assalt a aquella localitat dels homes capitanejats per Pere Joan Barceló, conegut com 'el Carrasclet'. Aquells mèrits el van portar a ser nomenat responsable del cos el 1723.

De guant blanc

Veciana va posar en marxa tot el sistema de fitxes de criminals, conegudes com a sumàries, va ordenar sistematitzar la informació policial, va crear unaxarxa de confidentsper tot el territori i va organitzar els primers agents infiltrats. A més, és potser el primer a parlar dels lladres de guant blanc. Ho fa en referència a les aventures del bandit conegut com a Borraco, un individu que es feia passar per farmacèutic i que enverinava les seves víctimes perquè, després, un còmplice seu fent-se passar per notari el fes beneficiari de l'herència. El 1730 els va anomenar «aquests nous bandolers que no fan servir destrals ni espases» però que, segons ell, són «més perillosos que centenars dels altres».

Notícies relacionades

Les seves paraules es coneixen ja que van ser recollides al llibre de José Ortega i Espinós. El seu testament, però, va desaparèixer. Per als interessats en la història de lapolicia catalana, aquest text és com el Sant Grial dels Mossos.

En el seu testament, ja parlava de com detenir els lladres de guant blanc i instruïa els altres mossos en l'art de la infiltració per enxampar-los. Els aconsellava iniciar-ne un minuciós seguiment. Sempre d'incògnit i anotant en una llibreta els «hora a hora». A més, els instava a llogar una casa pròxima i instal·lar-s'hi amb la família per passar més desapercebuts. «Es prefereix per a aquests casos mossos que estiguin casats» , aconsellava.