Megaupload va trencar el mite que ningú paga per la cultura 'on line'

Hi ha gent que aprecia el valor de la cultura a internet i que està disposada a pagar si l'oferta és raonable. ¿Com si no s'explica que els usuaris del clausurat Megaupload abonessin entre 9 dòlars (uns 7 euros) al mes i 199 dòlars (uns 151 euros) per la subscripció de per vida al servei de descàrregues quan podien obtenir-ho tot gratis, encara que amb una pausa de mitja hora als 72 minuts de reproducció? El dubte és ara si la indústria està en condicions de proposar una oferta legal que fidelitzi els usuaris com ho feia el portal perseguit per l'FBI.

«Sí que ho està. Els usuaris estan disposats a pagar per una oferta legal a internet», admet Pedro Pérez, president de la Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), que agrupa els productors de cine i de sèries de televisió. «Hi ha intents com Filmin i Youzee [que sortirà ben aviat] i ja és clar que internet serà la segona finestra per al cine, després de les sales», afegeix. Segons Pérez, només amb el tancament de Megaupload es donen les circumstàncies apropiades perquè el negoci «no el facin terceres persones en comptes dels seus verdaders propietaris».

DAMNIFICATS/ «El tancament de Megaupload demostra que això va de debò i que algú s'ha posat les piles», opina Eudald Domènech, fundador d'Inout TV i, en el seu dia, de Media-Xpress, l'intent d'adaptar Netflix, el gran videoclub nord-americà, al mercat espanyol enviant DVD per correu. «Vam haver de tancar perquè ens robaven els sobres a les bústies», explica. Després, les negociacions amb les distribuïdores eren tan àrdues que confessa que se li van passar les ganes de convertir el negoci en digital. «Als que ens dediquem a la distribucióon linede continguts, el final de l'abella reina de les descàrregues ens dóna molta moral per buscar inversions», explica l'emprenedor, que ara ofereix en el seu Inout TV l'accés a Filmin.

No va ser l'únic que en el seu dia es va quedar pel camí. A César Covarrubias no li va servir de gaire que la seva aventura de Pomelo TV fos premiada pel Ministeri de Cultura al Ficod 2010 com a «millor model de negoci innovadorstart-up». Plantejava un clon multiplataforma de Megaupload legal i en alta definició, però es va trobar amb una enginyeria fantàstica desproveïda de continguts, tot i estar certificada per una productora com Warner.

La web, en què ha perdut mig milió d'euros i molt temps de negociacions i desenvolupament, està hibernada a l'espera de temps millors. «O jo no vaig tocar les tecles adequades o la indústria no vol fer el pas i prefereix continuar venent suports físics. És clar que també érem una zòdiac enfrontada a un transatlàntic», afirma.

EL MOMENT OPORTÚ / I és que el moment en què es llança un negoci de base tecnològica sempre és clau. Quan Apple va presentar iTunes, el 2001, gairebé ningú es pensava que pogués derrotar el dificultós Napster i l'incipient P2P. Ho va haver de fer per a un sol dispositiu (l'iPod), només per a Mac, i limitat a cinc còpies. Tot i així va triomfar per la seva senzillesa d'ús, la qualitat d'àudio i el preu, un dòlar per cançó i 9,99 l'àlbum. Napster, aclaparada pels problemes legals, va tancar al cap de pocs mesos. Avui iTunes té més de 200 milions d'usuaris i és la primera botigaon linedel món. Però se li resisteix el negoci de pel·lícules, per al qual va crear l'Apple TV. El dispositiu «és unhobbyencara», va explicar dimarts passat Tim Cook, el successor de Steve Jobs al capdavant de la companyia.

Altres serveis no han acabat de despuntar, com el Zune de Microsoft (ara reconvertit per a la Xbox) i Rapsody, que no ha sortit dels EUA. També Netflix, la gran esperança de les pel·lícules, ha perdut 500.000 clients l'últim any i ha frenat la seva expansió internacional, que incloïa Espanya.

Notícies relacionades

Portes al camp digital

Protecció de Dades pregunta als EUA per la informació espanyola de Megaupload

Només el 2008, la sueca Spotify va plantejar una alternativa que ofereix tarifa plana per escoltar el que es vulgui a l'ordinador a partir de 9,99 dòlars al mes, o gratis si l'usuari està disposat a escoltar anuncis. El model és qüestionat per la indústria discogràfica pels baixos ingressos que genera per als músics, però és elogiat per la majoria dels usuaris, que ho veuen còmode i fàcil. A Espanya n'hi ha més de 3,5 milions, i encara que la gran majoria no paga, les limitacions al servei gratuït i les noves funcions del de pagament, com ara descarregar la música al mòbil per escoltar-la quan no s'està connectat a internet, han augmentat les subscripcions.

El gran debat de la indústria audiovisual és ara sobre el model de negoci: si pagament per visió -l'opció de les productores- o subscripció de tarifa plana -la de molts usuaris-. De moment, el model és mixt i els que ara funcionen amb tarifa plana, com Cineclick, cobren a part les estrenes.