Portes al camp digital

«Si posem totes les pel·lícules d'estrena perquè es puguin veure la carta a través d'internet, ningú anirà al cine. Això és com el futbol, a todo el mundo le agradaria veure-lo en directe i en obert, però estan les cadenes que han pagat per això». Així de rotund es mostra Pedro Pérez, president de la Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), per justificar les limitacions que tenen les webs de cine per oferir produccions més recents.

Ho explica a través de les anomenades finestres de distribució, que situen els escenaris i el calendari pels quals es distribueix una pel·lícula. La primera és la sala de cine; la segona, el DVD i el Blu-Ray; la tercera, les televisions, i la quarta, el catàleg de reposicions. Entre elles, els videoclubs on line busquen el seu lloc.

Alguns han aconseguit esgarrapar el visonat d'algunes produccions a internet abans dels quatre mesos habituals que dura l'exclusivitat per a les sales. Filmin, per exemple, ofereixLa piel que habito, de Pedro Almodóvar, iMidnight in Paris, de Woody Allen, a 2,95 euros per veure però no per descarregar.

La resta de pàgines obertes van al ritme del videoclub, ambSúper 8, El origen del planeta de los simios iConan el bárbarocom a novetats. I si han negociat bé, ho aconseguiran 90 dies després de l'estrena, i no als quatre mesos, que és el que demanen habitualment les distribuïdores.

Entre les televisions també hi ha diferències. Canal+ paga per l'exclusiva que pot mantenir fins a 18 mesos i que estén al seu canal d'internet, Yomvi, una versió per a ordinador dels seus canals que inclou el videoclub a la carta. En aquest capítol es podrien incloure també les cadenes de pagament, que ofereixen les operadores com Movistar, Orange i Ono en les seves televisions per internet. El preu de les pel·lícules en aquests videoclubs a la carta oscil·la entre els 4,99 euros per a una estrena i 1,99 euros per a una altra més antiga.

Una altra publicitat

«L'usuari no pagarà més d'això, així que hem de buscar nous models per rendibilitzar les pel·lícules», explica Eudald Domènech, fundador d'InoutTV, que acaba d'implantar a la seva televisió a la carta un sistema de publicitat alternatiu al de les cadenes, segmentat segons les característiques i les preferències dels espectadors i que, al seu judici, «els anunciants estan disposats a pagar més car».

Un altre portal que explora noves fórmules de publicitat per treure més rendiment a la inversió és Voddler, una web sueca que preveu instal·lar-se a Espanya al llarg d'aquest any i que posa anuncis abans d'oferir gratis la pel·lícula. El sistema, explica una portaveu, funciona amb èxit a Escandinàvia i és «una alternativa justa i legal», encara que no s'aplica a tot el catàleg.

«La clau és com es rendibilitza una pel·lícula que ha costat com a mínim tres milions d'euros amb els ingressos que dóna internet. No parlem de produccions més ambicioses. Som els primers que volem una oferta legal, però hem d' esperar per afinar el model. Als EUA han fet un pas endavant i dos enrere», assenyala Pérez.

Televisor, gran repte

Per això, exhibidors i productors són reticents a un model complet de tarifa plana, versió legal del que oferia Megaupload, que no pagava a ningú. A favor seu hi ha que els pirates no han aconseguit infiltrar-se en els televisors amb dispositius tipus consoles o Apple TV. Sí que es podia fer des de dispositius com el Webtv de Blusens o des de receptors que incloïen un navegador neutre per a televisió.

Els errors en l'oferta són encara més escandalosos per a les sèries, el nou repte dels videoclubs digitals per la voluntat dels espectadors d'accedir als últims capítols sense restriccions horàries o de cadenes. Sèries Yonkis, la principal pàgina d'enllaços sobre sèries, era més vista a Espanya que Megaupload, segons l'índex d'Alexa.

Notícies relacionades

Megaupload va trencar el mite que ningú paga per la cultura 'on line'

Protecció de Dades pregunta als EUA per la informació espanyola de Megaupload

De nou, l'exclusivitat dels contractes, aquesta vegada amb les cadenes de televisió, veta que estiguin disponibleson line per la competència que els suposa. I quan ho estan, els preus van des dels 2,95 euros per episodi que cobra Filmin per Sherlock als 1,95 euros per capítol de l'última temporada de Mad Men a la mateixa web. La temporada completa es pot aconseguir a Wuaki per 29,95 euros, una mica més barat que el pack de DVD.

Subtítols propis

«Que ningú s'enganyi. No es podrà veure una sèrie legalment a Espanya l'endemà de la seva estrena als EUA i a més subtitulada. Els pirates fan els subtítols voluntàriament, aquí s'han d'encarregar», explica José Antonio de Luna, fundador i encarregat de desenvolupament de negoci de Filmin, que ofereix subtitulades algunes de les sèries de moda que no s'han estrenat a Espanya.