Universal no és gratis

HOLANDA Pòlisses privades i control del Govern

El sistema sanitari holandès és una simbiosi d'atencions i serveis finançats pel sector públic i el privat. El finançament es compon de dues parts; una que depèn de la renda de l'individu i una altra que consisteix en una prima per a la població assegurada per cada companyia mitjançant una pòlissa personal obligatòria. El Govern supervisa les tarifes i la qualitat dels serveis. Per evitar forats, el sistema funciona com una gran comunitat de propietaris de manera que cada any el que es gasta de més es converteix en una mena de derrama que han de pagar tots els ciutadans si volen mantenir la seva targeta activada. Però si el pacient no té necessitat assistencial durant un any se li tornen fins a 225 euros.

ALEMANYA Un bo de 10 euros, inclosos els pensionistes

El copagament regeix pràcticament per a tots els serveis proporcionats per l'assistència pública des del novembre de l'any passat. Per a la compra de medicaments, l'aportació dels pacients és del 10% del preu, amb un mínim de 5 euros i un màxim de 10. Aquest copagament ha de ser desemborsat per tothom, inclosos els pensionistes. En el cas d'hospitalització, el pacient ha d'abonar 10 euros per dia, encara que amb un màxim de 28 dies laborables per any. A més, per ser atesos per un metge de capçalera, dentista o qualsevol altre especialista a la seva consulta, els pacients del sistema públic han de fer un pagament únic trimestral de 10 euros, encara que el pacient pot en aquest període anar a consulta tantes vegades com vulgui. La visita al pediatre no es cobra.

FRANÇA Taxes per gairebé tot i assegurances complementàries

El 2004, amb Jacques Chirac a la presidència de la República, es va imposar el copagament d'un euro per cada visita al metge, especialista, anàlisi i radiografia. Nicolas Sarkozy va ampliar el 2008 aquesta «taxa conscienciadora» a fàrmacs i infermeria. Però hi ha operacions, hospitalitzacions i fàrmacs no coberts per la seguretat social, cosa que obliga els francesos a contractar les prestacions a una mútua o assegurança complementàries.

En termes pràctics, cada assegurat té dues targetes: la de la seguretat social, i la complementària. Al pagar les medicines o l'operació, les farmàcies o hospitals accepten totes les targetes de les «complementàries». Si l'assegurat no té contractada cap pòlissa ciomplementària, ha d'abonar-ho de la seva butxaca.

ITÀLIA I PORTUGAL Pagar per visites, anàlisis, urgències i en hospitals

Notícies relacionades

Boi Ruiz: «Haurem d'escollir algun mètode de copagament»

Boi Ruiz: «Estem en situació de necessitat nacional i ens han deixat sols»

A Itàlia el copagament existeix des del 1978. A més d'alguns fàrmacs, es paguen les visites als metges especialistes i les anàlisis clíniques fins a un sostre de 36,5 euros. Però el Govern de Silvio Berlusconi va decidir el 18 de juliol que cada usuari pagui 10 euros per consulta mèdica al facultatiu de família i 25 euros quan vagi a urgències i no requereixin ingrés hospitalari.

Portugal aplica una «taxa moderadora» en les consultes bàsiques de 2,2 euros, entre 3 i 4,5 a hospitals i 8,40 a urgències. Per dia d'hospitalització s'ha de pagar 5,20 euros, la visita a domicili costa 4,7 i totes les proves tenen taxa. Els més grans de 65 anys paguen la meitat; n'estan exempts les embarassades, els més petits de 12 anys, els aturats i els receptors de pensió mínima.