Boi Ruiz: «Estem en situació de necessitat nacional i ens han deixat sols»

No se'n va de vacances, tot i que descansarà una setmana en un lloc pròxim a Barcelona, amb visites esporàdiques al seu despatx. La incorporació de Boi Ruiz (Barcelona, 1954) al capdavant del departament de Salut va coincidir amb el disseny i execució de la primera retallada pressupostària que pateix la sanitat pública de Catalunya des que existeix la Generalitat. Entén que aquesta imposició econòmica és una oportunitat per reorganitzar un sistema assistencial que, assegura, ja van intentar racionalitzar, sense gran insistència, els seus predecessors.

-¿La sanitat pública és una prioritat de la Generalitat?

-Sens dubte. Ho afirmo rotundament, contra tots aquells que ho posen en dubte. Són legítimes totes les postures que defensen interessos socials, polítics o professionals, però hi ha línies que no es poden traspassar, i s'estan traspassant. S'està utilitzant els ciutadans que protesten.

-¿Creu que les protestes no són espontànies? ¿Són manipulades?

-Crec que són espontànies, però responen a un missatge amenaçador i negatiu que algú transmet. Un exemple: hem decidit el tancament definitiu de 22 punts d'urgències nocturnes que atenien una mitjana de dues persones per nit, entre aquests el de l'Hospital de l'Esperança, i els substituïm per un servei mèdic a domicili. Això està bé ¿no?, doncs s'està traslladant com a negatiu als ciutadans.

-Als ciutadans se'ls trasllada el que vostès expliquen.

-No, no. Nosaltres diem les coses com són: estem obligats a fer ajustos, però les alternatives que donem són bones. Els polítics que han estat abans al capdavant d'aquest departament, igual que els experts en salut i els líders d'opinió, ho saben, però, per la raó que sigui, no es pronuncien, o s'hi manifesten en contra.

-¿I això és incorrecte?

-No hi ha ningú que ens defensi. Estem sols, quan el que estem fent suposa una millora qualitativa per als ciutadans, que en lloc d'anar a les quatre de la matinada a l'ambulatori a l'hivern podran rebre el metge a casa.

-Els ciutadans no veuen aquestes mesures com a millores sanitàries sinó com a prioritats econòmiques.

-Doncs no ho són. De fet, aquesta reorganització de les urgències es va iniciar el 2005. El 2008 es van reordenar les comarques d'Osona, el Baix i l'Alt Empordà i part de Barcelona. El procés el vaig completar jo, tancant el consultori d'urgències del Clínic al carrer de València. Es va atribuir a les retallades, però no era veritat.

-Però hi ha hagut retallada, i greu.

-Si, és clar. En el primer paquet de mesures vam rebaixar el 2% la tarifa que cobren els hospitals per l'assistència que presten, i els vam retallar el 3% l'activitat finançada. És a dir, han de fer menys actes mèdics i el que facin ho cobraran pitjor.

-I em diu que no entén per què la gent protesta.

-Jo entenc que la gent protesti per la sensació de pèrdua que li suposa el tancament d'un servei. Això ho entenc absolutament. El que dic és que estem en situació de necessitat nacional i ens han deixat sols. No ens recolza ningú. Aquesta situació exigiria que la Generalitat no estigués tan sola en tot això. Hem aplicat unes mesures racionals que anys enrere tothom defensava.

-¿Qui els hauria de recolzar?

-Sobretot hi ha molta inhibició. No entenc molts alcaldes que saben perfectament el que estem fent, però es posen en primera línia de la protesta i en diuen que ni parlar-ne de tocar-los el consultori. Alcaldes de tots els colors polítics, també de Convergència, tot i que menys. No entenc la seva posició. En el fons del seu cor, tots els partits saben que no hi havia més remei que fer aquests canvis.

-¿De tot el que està fent, què es deu a un redisseny del sistema, i què al mandat econòmic?

-Tot això s'havia de fer, però amb molt més temps. Fa molts anys que els diferents governs repeteixen allò que la sanitat pública no és sostenible tal com es gestiona. Això ho van dir els dos informes Vilardell, que va encarregar el tripartit, i ho va dir l'informe Abril Martorell, els anys 90. Però ningú no va fer res.

-¿L'Informe Vilardell proposava aquestes retallades?

-Si, bastantes. També deia que el sistema necessita més diners, però proposava la reordenació dels hospitals i de l'assistència primària.

-El gener passat, vostè deia que el sistema sanitari estava dotat excessivament i que estalviar era prioritari. Ara, està demanant que l'Estat destini més diners a la sanitat pública ja que està infrafinançada. ¿Per què aquest canvi?

-Sempre he dit el mateix, amb més o menys èmfasi. El dia que vaig arribar ja vaig dir que el sistema sanitari està finançat d'una manera insuficient. El que he dit després és que, encara que per la circumstància actual tindrem menys diners, serem capaços de mantenir la mateixa qualitat assistencial si fem més bé les coses.

-¿Creu que hi haurà més diners?

-Tot depèn del fet que els dos grans partits, PSOE i PP, es posin d'acord que s'ha de finançar millor la sanitat pública. Quan decideixin que sí, discutirem d'on surten els diners. Jo estic legitimat per demanar-ne, perquè Catalunya ha recorregut el camí de les retallades. Els altres encara ho han de fer.

-¿Per què només està aplicant retallades en sanitat Catalunya?

-No només Catalunya. El País Basc va fer el mateix tipus d'ajustos fa dos anys: tancament de plantes hospitalàries, reducció de serveis d'urgència, menys hospitalització... El mateix. Les protestes van ser enormes, però no van transcendir.

-¿I la resta d'autonomies?

-Tots els governs autonòmics hauran de fer retallades en sanitat, o no serà possible afrontar el dèficit de l'Estat. Estan aguantant la respiració, esperant les eleccions. Amb greus problemes de tresoreria.

-Potser retallaran d'alguna altra banda, sense tocar l'assistència sanitària.

-No ho podran fer. Retallaran la sanitat. No ens enganyem, no hi ha diners.

Notícies relacionades

Boi Ruiz: «Haurem d'escollir algun mètode de copagament»

¿Abocats a copagar?

-¿I continuaran aguantant la respiració fins al 20-N?

-És el que temo que faran, pensant en Catalunya i en Espanya. Si algú comet l'error polític de portar el desastre econòmic al límit, pot ser molt greu. Estem al caire de la intervenció.