La prova de 6è, a examen

La tercera edició de l'avaluació externa a la totalitat de l'alumnat que cursa 6è de Primària a Catalunya, que es va portar a terme a començaments del mes de maig, ha presentat uns resultats una mica més positius que les dues anteriors (vegeu EL PERIÓDICO del 21 de juny), però al mateix temps ha certificat que, en el millor dels casos, hi ha una bossa de 12.000 alumnes entre poc més de 60.000 que no disposen dels rudiments bàsics necessaris que proporciona l'escola als 12 anys. Arribats en aquest punt, hi ha qui es pregunta per la fiabilitat de la prova, pel recorregut que té i per les actuacions que cal emprendre una vegada conegut el diagnòstic.

El catedràtic d'Història Joaquim Prats, que ocupava la presidència del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu quan es va posar en marxa la prova, durant el curs 2008-2009, creu que el resultat de l'edició del curs 2010-2011 es pot interpretar com«un canvi de tendència»,si bé encara és massa aviat per treure'n conclusions,«perquè dos o tres punts de diferència no signifiquen res, no són cap garantia que la situació s'hagi invertit».Caldria veure, igualment, com es puntua la prova, on es posa l'aprovat.«¿Per què, si es tracta de competències bàsiques, es donen per superades quan l'alumne no domina un 20% o un 30% d'aquestes competències?»,es pregunta l'escriptor i pedagog Gregorio Luri. I també caldria mesurar la repercussió que ha tingut el fet que, aquesta vegada, els mestres s'hagin pres més seriosament la prova i hagin treballat més a fons amb l'alumnat per sortir-ne airosos.«Es nota que s'ha treballat més amb el càlcul»,aprecia el catedràtic de Pedagogia de la Universitat Autònoma (UAB) Jaume Sarramona, que va governar el Consell d'Avaluació amb anteriors governs de CiU.

Concentració d'esforços

Davant els que sostenen que resulta pervers preparar els alumnes per a l'avaluació, Sarramona s'estima més matisar aquestes crítiques. «Quan se'ls entrena per resoldre un examen, també se'ls està proporcionant un determinat tipus d'aprenentatge»,indica. És clar que, si se'ls ensinistra d'una manera exhaustiva,«existeix el perill que es deixin de banda algunes coses. És el que tenen les proves externes»,adverteix el catedràtic. Potser el cas més paradigmàtic d'això és el de la selectivitat, una prova que fa que hi hagi centres que a segon de Batxillerat inverteixen bona part del temps a entrenar els estudiants per afrontar-la amb èxit.

També considera que, un cop superada la posada en marxa de la prova, l'avaluació de 6è de primària ha de ser ara més àmplia.«Cal fer un pas més perquè en l'etapa s'imparteix una educació integral», diu.«S'hi han d'incloure exercicis sobre la nostra història i la nostra geografia, per exemple, perquè en les proves diagnòstiques del Ministeri d'Educació només pregunten pel Cid Campeador».Sarramona elogia que, a partir dels resultats de l'avaluació, s'imposin«treballs de reforç a l'estiu. Això és positiu, entre altres coses perquè els alumnes no tornaran a l'escola fins al 12 de setembre».Per contra, Prats resta importància a l'efectivitat d'aquesta mesura.«Amb l'alumnat s'ha d'intervenir abans, a partir de 3r de Primària, perquè a 2n ja es detecta qui serà capaç de llegir i qui no».A 6è, especialment pel pas a l'ESO, les tasques de recuperació són poc efectives, sosté.

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

Pel catedràtic d'Història, el valor de l'avaluació resideix, al marge del seu caràcter extern, en el fet que la fa diferent de la resta de les proves a què s'enfronta l'alumnat durant l'escolarització obligatòria, en el coneixement que proporciona sobre el funcionament del sistema.

A partir de la informació que proporciona, i«si es vol que aquesta prova tingui una capacitat transformadora, s'ha de posar a treballar la Inspecció. El primer any ja podien haver-se elegit centres d'un entorn socioeconòmic similar, veure on eren els millors rendiments, intercanviar experiències educatives i fer-ne un seguiment per treure'n conclusions», un seguit de coses que fins ara no s'han fet.«El diagnòstic per si mateix no serveix per a res», sentencia.