Problemes del contenidor

La llei d'envasos i residus d'envasos (LERE) del 1997, la normativa que va suposar el desplegament del contenidor groc per tot Espanya, «ha tocat sostre», asseguren organitzacions ecologistes, agents socials, associacions de consumidors i fins a 350 empreses del gremi de la recuperació de residus. La legislació -que ara, amb l'aprovació de la nova llei de residus, quedarà modificada- no ha aconseguit acabar amb l'abandonament dels envasos ja usats als carrers, les platges i els boscos.

LA GENERACIÓ La producció d'envasos es multiplica

Cada any arriben al mercat espanyol 18.000 milions d'envasos de begudes de PET, vidre, alumini, llauna i bric, cosa que suposa poc més d'un per habitant i dia, segons dades de Retorna, fundació impulsada per moviments ecologistes, socials i empresarials.

Més enllà de la recollida selectiva i el costós reciclatge, el problema essencial és, segons Retorna, que s'ha perdut els últims anys la cultura de l'envàs retornable i s'ha fomentat l'ús únic i l'embolcall individual, fins i tot per a les magdalenes. «Ara, excepte en el sector de l'hostaleria, és difícil trobar productes amb uns envasos que es puguin retornar per ser reutilitzats», diu Retorna.

Només cal obrir la tapa d'un contenidor groc per descobrir de seguida que la meitat del pes són envasos de begudes. «El consum d'envasos de plàstic s'ha duplicat els últims 20 anys», posa com a exemple la fundació, cosa que implica dependre més de les exportacions de petroli (per fabricar-los) i augmentar el consum energètic (per reciclar-los).

VOLUNTARIETAT Massa residus impropis

Els defensors del sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) estan convençuts que l'aplicació d'un petit gravamen -ells proposen que sigui de 0,25 euros- sobre els envasos tindrà un efecte d'estímul sobre els consumidors, els productors i els distribuïdors. La possibilitat de recuperar aquest import si es diposita correctament l'envàs pot servir per millorar la recollida, asseguren.

L'actual sistema integrat de gestió (SIG) se centra en la bona voluntat del consumidor. I la mateixa gestora dels contenidors grocs, Ecoembes, reconeixia fa poc que, després de tants anys, encara hi ha problemes. Als contenidors grocs, admet l'empresa, hi apareix una mitjana del 25% de residus impropis, és a dir, d'elements que les plantes de tractament no poden processar. Al dipòsit verd, només es troba un 2% d'impropis, mentre que al contenidor blau, la xifra s'eleva fins al 5%.

LA UBICACIÓ Ni lluny, ni a prop, sinó tot al contrari

No el volen davant de la porta de casa, però tampoc gaire lluny. La distància a la qual es col·loquen els contenidors de recollida selectiva és, moltes vegades, l'excusa que esgrimeixen alguns ciutadans per no participar en el procés. Les localitats amb un grau més gran de separació de residus són les que situen els contenidors al nivell de la vorera, a una distància d'entre 25 i 30 metres del ciutadà, assegura un estudi recent de la Universitat Jaume I de Castelló.

RECICLATGE ESCÀS El 52% de la brossa va als abocadors

El problema, afegeix Julio Barea, responsable de les campanyes de contaminació a Greenpeace España, no són només els impropis. «El percentatge de reciclatge d'envasos encara és baix, de poc més del 20% a Espanya, tot i que a Catalunya s'eleva fins al 30%». Això significa que arriben massa escombraries als abocadors.

L'últim estudi de l'Eurostat, l'oficina d'estadística de la Unió Europea, corrobora aquestes dades: Espanya acumula en abocadors el 52% dels seus residus, enfront del 0,5% d'Alemanya i l'1% d'Àustria i Holanda. Segons Retorna, entre totes les comunitats autònomes hi ha 149 abocadors controlats.

EMISSIONS A L'ATMOSFERA Gairebé 12 tones de CO2 el 2009

Notícies relacionades

El comerç haurà d'eliminar les bosses de plàstic el 2018

L'envàs de les begudes tornarà a ser de pagament i retornable

«Els abocadors contaminen el sòl i les aigües subterrànies, produeixen pudors i ocupen un territori irreemplaçable, ja que es converteixen en reactors químics durant anys», argumenta Retorna. A més, al fermentar els residus dipositats emeten metà, un gas amb un efecte hivernacle més potent que el del CO2.

Segons les dades de la fundació Fòrum Ambiental, que agrupa ajuntaments i empreses de gestió d'escombraries, els abocadors van emetre 11,9 tones de CO2 el 2009 a Espanya. El sector dels residus, afegeix l'entitat, «és el que té el principal increment proporcional d'emissions a causa de l'augment dels residus sòlids dipositats als abocadors».