L'envàs de les begudes tornarà a ser de pagament i retornable

Ja no es tracta que pagui el que contamina. Ara també pagarà qui no faci tot el que estigui al seu abast per evitar la contaminació. O més clar: qui propiciï l'augment d'escombraries o no faciliti el reciclatge. El problema dels residus domèstics a Espanya, especialment el dels plàstics, ha arribat a uns nivells preocupants i comença a ser necessària certa mà dura, anuncia el Govern. Produïm massa brossa i encara no separem, ni reutilitzem, ni reciclem com seria recomanable. Caldrà més esforç, vaja.

¿Com? Doncs, per exemple, recuperant hàbits com el tradicional sistema en què el botiguer reemborsava part del cost de les ampolles de vidre a les persones que li retornaven els envasos buits. El Govern central ha portat al Congrés un projecte de llei que preveu reinstaurar el mètode i ampliar-lo, en una primera fase, a tots els envasos de begudes, és a dir, ampolles de vidre, llaunes, brics i plàstic PET (el reciclable tereftalat de polietilè).

«És una de les mesures previstes per la Unió Europea», al·lega Jesús Huertas, director general de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri de Medi Ambient. El sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) ja està en funcionament a Alemanya, Holanda i sis països europeus més, on aquests recipients són gravats amb una taxa, que després el consumidor recupera quan els diposita en una màquina o bé els retorna en un comerç. Els ecologistes proposen que, a Espanya, l'import tornat sigui de 0,25 euros.

A PARTIR DE L'ESTIU / El SDDR és una de les novetats -encara que només s'esbossa i els seus defensors creuen que s'hauria de concretar més explícitament- de la llei de residus i sòls contaminats. «La previsió és que el text, que es tramita per via d'urgència a les Corts, estigui aprovat a l'estiu», explica Huertas.

Tot i amb això, precisa l'alt càrrec del ministeri, encara que la legislació «deixarà la porta oberta» perquè es desenvolupin sistemes de dipòsit, devolució i retorn, «el Govern no preveu una implantació immediata». El nou mètode conviuria durant un temps amb el ja existent dels contenidors groc i verd. Abans de prendre qualsevol decisió, insisteix el director general, es buscarà el consens amb la indústria alimentària i el sector de la distribució. «De moment, existeix una bona disposició», destaca. Una vegada hi hagi acord amb els implicats, es dictarà «un reial decret perquè el desplegament es realitzi de manera homogènia a tot Espanya».

Encara que CiU ha avançat que donarà suport a la nova llei, la Generalitat no està gaire convençuda amb la proposta del SDDR. «No hi ha estudis econòmics objectius que ho avalin», objecta Josep Maria Tost, director de l'Agència Catalana de Residus. A més a més, subratlla, «Espanya té altres assignatures pendents, com la recollida de la fracció orgànica».

Notícies relacionades

Els Mossos afirmen que "es va aprofitar" de la seva superioritat

¿On voldries ficar-te al llit amb mi?

I un altre detall, que adquireix molta importància en temps de crisi: les màquines on es diposita l'envàs costen 70.000 euros cada unitat. No sembla el millor moment perquè empreses i ajuntaments facin aquest desemborsament.

ELS DEFENSORS / Malgrat que és la primera vegada que el Govern central accepta revisar l'actual sistema de recollida, els ecologistes, agrupats a la fundació Retorna, creuen que no està sent «prou valent», critica Julio Barea, de Greenpeace. «Caldria que els SDDR es reconeguessin com a obligatoris», afegeix Mercè Girona, responsable de Retorna a Catalunya. Entre altres virtuts, destaquen, s'aconsegueix que els envasos recuperats «no es barregin amb altres residus; d'aquesta manera, el procés de reciclatge s'abarateix». Allà on s'aplica el sistema ja no hi ha llaunes i ampolles de vidre tirats pels carrers, asseguren.