María Pousa: "L’escola no ha de tenir tota la col·lecció de Geronimo Stilton"

La llei diu que tot centre educatiu ha de tenir una biblioteca escolar on es treballi la lectura, l’escriptura i l’alfabetització mediàtica i informacional.

¿I és així realment? A Catalunya la llei també ho diu i gairebé la meitat de centres no lentenen.

Tots els centres educatius de Galícia disposen d’una biblioteca. Més desenvolupada o menys, però n’hi ha. Aquesta cultura existeix. Però existeix perquè es va fer una aposta. El curs que ve farà 20 anys que es va crear el primer pla de millora per a 25 centres.

¿Van començar per 25?

Sí, cada any es fa una convocatòria per a 25 centres. Ara mateix ja n’hi ha 850. Aquest programa supera el 80% dels centres educatius de Galícia de primària, secundària, FP, centres d’educació especial, conservatoris de música.

¿Com ha de ser una biblioteca escolar?

Centralitzada. Un espai diàfan. El que no pot ser una biblioteca escolar és una aula. No pot tenir 25 cadires i 25 pupitres, perquè llavors estàs replicant l’espai d’una aula. La setmana passada, en la jornada de Bibliotech [trobada organitzada per la Fundació Bofill que fer venir Pousa a Barcelona], els nens van dir coses molt poderoses. Cal escoltar-los més. Una nena va dir que a ella li agradava anar a la biblioteca perquè era un lloc diferent de l’aula. Una biblioteca ha de ser un espai de trobada, de seguretat, en el qual puguin treballar junts diferent de com ho fan a l’aula. Hi ha d’haver un mobiliari molt versàtil, espais de lectura informal. Un altre nen va dir que el que més li agradava de la biblioteca era el sofà.

¿Aquestes biblioteques estan obertes tot el dia: a la tarda, a l’hora del pati...?

A l’hora del pati funcionen molt bé, sobretot als instituts. Són espais que conviden a estar com vols estar. Perquè potser hi ha nens i nenes que volen estar sols, i hi troben un lloc per fer-ho i agafar un llibre.

La biblioteca ideal ha de tenir pantalles, ¿però el llibre físic ha de ser la base? No parlo d’enciclopèdies, però...

¡No, no, les enciclopèdies ja n’han sortit! Bé, alguna encara en queda. És un treball constant. Tots els anys s’ha d’espuçar les biblioteques, i potser és una de les batalles més costoses que l’equip de la biblioteca ha d’afrontar, perquè hi ha professors que creuen que llençar un llibre és pecat mortal.

¿I no ho és?

¡No! Sempre hi ha algú de l’equip a qui no li importa fer-ho, i jo sempre dic que ho faci aquesta persona i que els altres no mirin. Però sí, el llibre físic és el suport de la biblioteca. Però també hi ha d’haver eines que ens ajudin a accedir a la informació. Avui dia, amb la renovació dels espais, s’han substituït els ordinadors de taula pels portàtils i es fa és baixar l’alumnat des de les aules per realitzar uns treballs d’alfabetització informacional. Aquest és un pilar important. La biblioteca ha d’arribar allà on potser no arriben els tutors. Ensenyar a navegar per la xarxa, detectar si les pàgines són segures, on buscar fotos i música lliure de drets d’autor...

¿Com impacta la biblioteca en l’escola?

A Galícia, els territoris amb menys de 5.000 habitants no estan obligats a tenir una biblioteca pública. I en la majoria no n’hi ha. Pero sí que hi ha una biblioteca escolar. Allà compleix una funció social. Ara la majoria de les biblioteques escolars tenen també una secció d’adults, una per a les famílies i una altra per al professorat. És una biblioteca per a tota la comunitat educativa.

Potser aquesta és una de les diferències amb Catalunya, que s’escuda en el fet que pràcticament a tot el territori hi ha biblioteques públiques.

Això també va passar a Galícia, sobretot a les ciutats, però no tenen res a veure. Els centres educatius tenen un públic captiu. La biblioteca escolar arriba a tots els nens i nenes. En canvi, per anar a una biblioteca pública els han de portar els seus pares i hi haurà casos en què ho facin i d’altres en què no. A més, s’obren vasos comunicants. No són espais incompatibles, sinó complementaris.

Una altra funció important és la mediació lectora.

Les famílies llegim molt els nens mentre no saben llegir, però quan aprenen els deixem sols. Cal llegir-los també a l’institut. Cal acompanyar-los. Si un nen només llegeix còmic, cal intentar oferir-li altres coses, però tampoc ens hem d’obsessionar amb això.

Això de només llegir còmics, ¿és per mandra?

¡No! Això és un prejudici. Un còmic és més complicat de llegir que un llibre. Quan llegeixes un llibre, la composició te la tu al cap, però quan llegeixes un còmic hi ha les línies cinètiques, les onomatopeies, les expressions dels personatges.

El paper de les biblioteques és oferir-los alternatives.

Exactament. Una biblioteca escolar no ha de tenir tota la col·lecció de Geronimo Stilton, amb tots els meus respectes. En pots tenir dos, perquè els voldran llegir, però per a les col·leccions ja està la biblioteca pública. La biblioteca escolar ha de tenir el millor, perquè hi haurà nens i nenes que només arribin a lectura d’excel·lència perquè els l’ofereix la seva biblioteca escolar. Des de la biblioteca escolar s’ha de promoure l’educació literària.

I si el nen demana Geronimo, ¿què fas?

Notícies relacionades

Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona

La UE no aprova el fàrmac que alenteix l’avenç de l’Alzheimer

Li preguntes per què li agrada. ¿T’agrada perquè és investigador? Has d’aprendre a conèixer-los i a escoltar-los. Però per recomanar has de tenir cert bagatge.

¿Les lectures obligatòries maten el plaer per la lectura?

Les lectures obligatòries no existeixen. Les úniques que sí que hi ha són les de segon de batxillerat. El plaer per la lectura ha de començar des de la base, i cal llegir als nens cada dia.