Català de l'Any

El cervell del Barça

Xavi, el jugador que interpreta al camp la partitura de Guardiola, s'ha consagrat en l'elit del futbol mundial

S'han criat a La Masia i amb ells el Barça viu els millors anys de la seva història. Els seus inicis no van ser fàcils perquè pocs confiaven en el seu físic. Com si el futbol només fos cosa de gegants. Fins i tot es va arribar a dir que mai podrien jugar junts al Barça. Ara cap culer veu l'un sense l'altre. Opten al Català de l'Any, però entrevistar-los ha sigut impossible. El Pep els té concentrats.

Inseparables 8 Xavi i Iniesta, a les entranyes del Camp Nou.

Inseparables 8 Xavi i Iniesta, a les entranyes del Camp Nou. / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
JORDI TIÓ
BARCELONA

Si Pep Guardiola es va guanyar l'honor de ser Català de l'Any el 2009 per convertir el Barça en el club més guardonat i admirat de la història, és lògic que el seu àlter ego al camp estigui entre els 10 nominats d'aquesta edició. Ningú com Xavi Hernández interpreta al mil·límetre el llibre d'estil futbolístic del tècnic. Si Guardiola és el creador de la simfonia, Xavi és el director d'orquestra i el responsable de llegir la partitura. Fa més d'una dècada que ho fa, encara que el reconeixement s'ha fet esperar. Més val tard que mai.

Xavi (Terrassa, 25 de gener de 1980), que aquesta temporada s'ha convertit en el jugador que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana (ha superat els 549 partits de Migueli), ja és un altre símbol de La Masia, a la qual va arribar amb solament 11 anys.

Mentre que la seva mare, Maria Mercè, es desesperava cada vegada que l'enviava a buscar el pa perquè el nen s'entretenia jugant amb la pilota a la plaça del Progrés de Terrassa fins que tancaven el forn, a la fàbrica blaugrana al·lucinaven amb aquell jugador menut que mantenia la pilota enganxada a les botes mentre aixecava el cap a la recerca del company més ben situat. «Al Barça t'ensenyen a estimar la pilota», ha assegurat en alguna ocasió. Tant és així que segueix sense deixar-la anar mentre giravolta (el seu moviment més peculiar) sobre si mateix al terreny de joc per a desesperació dels rivals.

Consagració tardana

Van Gaal el va fer debutar al primer equip, però la seva consagració trigaria a arribar. Xavi va tenir uns inicis complicats en un Barça en permanent convulsió dins i fora del camp (va guanyar un títol en les primeres sis temporades) fins que va arribar Rijkaard i, després, és clar, Guardiola. Amb tots dos tècnics ha conquistat 13 títols en set anys. I amb les copes van arribar, per fi, els premis individuals. El primer el 2008, quan va ser elegit el millor jugador de l'Eurocopa, en què Espanya es va proclamar campiona d'Europa.

Notícies relacionades

I és que Xavi no solament ha guiat a la glòria el Barça. També ho ha fet amb la selecció espanyola, campiona del món a Sud-àfrica l'estiu passat, on el centrecampista blaugrana no va dubtar, juntament amb Puyol (un altre mite de La Masia), a enarborar la senyera al costat de la Copa del Món. «Em sento molt català. És un honor lluir aquesta bandera», va dir Xavi, fent callar els que qüestionaven el seu rendiment amb la Roja per la seva catalanitat.

Pilota de Bronze el 2009 i tercer al podi del FIFA World Player del 2010 (Messi va ser primer, i Iniesta, segon), Xavi continua dirigint amb mestria el Barça als seus 31 anys. «Té corda per a estona», ha vaticinat Guardiola, el mateix que ja fa més de 10 anys li va dir: «Un dia em jubilaràs». Xavi va agafar el testimoni al camp del seu ara entrenador i pot ser que, en el futur, faci el mateix a la banqueta. Ningú com ell per salvaguardar l'essència barcelonista.