L'heroi més estimat

Si algú mira només el DNI de les persones, segurament considerarà estrany que Andrés Iniesta Luján (Fuentealbilla, Albacete, 11 de maig de 1984) figuri a la llista dels 10 candidats al Català de l'Any. Però la figura del centrecampista va molt més enllà del seu lloc de naixement. Don Andrés, que des dels 12 anys juga al Barça, reuneix tots els valors que un esportista hauria de promulgar. Ningú com ell és capaç d'aglutinar seguidors de tota condició. Culers, periquitos, merengues... Tots l'aprecien, no solament pel seu gran talent futbolístic, sinó també pels seus gestos humans i per la seva senzillesa, humilitat i modèstia.

Deu ser impossible trobar algú que parli malament d'Iniesta. Per alguna cosa deu ser. Els seus companys l'adoren i els rivals el respecten. El seu enorme talent és elogiat a tot el món, amb dues cites que marcaran per sempre la seva carrera: el golàs al Chelsea en la tornada de les semifinals de la Cham-

pions, el maig del 2009, i la diana que va donar el Mundial a Espanya, l'11 de juliol del 2010. Aquest moment, acompanyat de la inoblidable dedicatòria al seu amic Dani Jarque (mort d'un infart) quedarà per sempre en els llibres d'història.

Aquestes són les dues imatges que qualsevol futboler associa a la figura del geni de Fuentealbilla, el petit poble de tot just 2.000 habitants situat a mitja hora d'Albacete. Però per arribar al cim, Andrés ha recorregut molt camí. El Barça aviat es va adonar que hi havia una joia en aquell xavalet lleuger, el més petit dels petits. Mani, un tècnic de les categories inferiors del Betis que feia de scouter per al Barça, li va dir al difunt Oriol Tort que aquell noi era diví: «No deu pesar ni 30 quilos, però té una visió de joc genial». Andrés va enlluernar en el torneig de Brunete, el Nadal del 1996, i el Barça ja no va voler esperar més.

Anna i Valeria

Notícies relacionades

El cervell del Barça

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

José Antonio, el pare d'Andrés, es va quedar meravellat de les instal·lacions de La Masia i el seu fill va entrar a la casa blaugrana amb tot just 12 anys. «Era molt petit i va ser bastant dur, però vaig aguantar gràcies a la gent, als companys i al tracte que vaig rebre», recorda. Enyorava la seva mare, María, la seva germana, Maribel, tot el seu poble... Ara, ja fa mitja vida que està instal·lat a Catalunya, on va conèixer la seva parella, Anna Ortiz, amb qui va tenir la seva filla Valeria ara fa un mes. També ha fet classes de català i no té inconvenient a utilitzar-lo de tant en tant.

Fill d'un paleta, Iniesta s'ha convertit en el millor constructor possible de futbol. Ja ho va dir Guardiola quan li va entregar el premi al millor jugador de la Nike Cup el 1999. «D'aquí 10 anys seuré a la grada per veure't jugar». Ara està assegut a la banqueta i disfruta de qui va pronosticar que «retiraria» Xavi i a ell mateix. Des del seu debut el 2002, ha anat superant fronteres. Juga com els àngels i qualsevol equip, començant pel Madrid, somiaria tenir-lo, però el privilegi és del Barça.