«Per a mi el Nadal ja no significa res»

La situació de Lluís Martí, de 52 anys, s'acosta al límit de la desesperació a causa del desnonament encara no consumat de la seva vivenda. Per això prefereix viure aquestes festes sol, com qualsevol altre dia, i que el seu fill Loïck, de 9 anys, tingui un ambient millor en companyia de la seva mare i de la família d'ella. «És millor per a ell i jo no posaré mai impediments perquè estigui amb la seva mare», explica dins de la petita caravana que li ha deixat un amic i que utilitza com a vivenda des de fa dos mesos.

La seva humil casa, de 90 metres quadrats, està desmantellada i sense mobles, tot i que segur que li oferiria millor refugi que la caravana, sobretot aquests freds dies d'hivern. «Per a mi el Nadal ja no significa res. Simplement és un dia com qualsevol altre, perquè no tinc família i tinc altres preocupacions», descriu, rotund, mentre acaricia el pastor alemany que li fa companyia.

Malgrat l'aparent cruesa, el Lluís no triga a admetre que també té «cor». De fet, en un moment de màxima tensió durant el penúltim intent de desnonament que va afrontar, el 3 de novembre passat, va arribar a cridar a l'agent judicial i als mossos: «Per Nadal vosaltres sereu a casa vostra menjant torrons i jo estaré al puto carrer».

El Lluís viu en la provisionalitat i pendent que qualsevol dia el facin fora definitivament de la casa en què ha viscut els últims anys a la urbanització Can Gordei de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès). Fins ara ho ha evitat amb l'ajuda de veïns i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que han fet de barrera humana davant els agents judicials i policials a la finca del carrer del Francolí.

Notícies relacionades

Fem un parèntesi de reflexió

«Mantenim els detalls perquè són l'únic que queda»

L'antiga Caixa Tarragona (fusionada a Catalunya Caixa) es va quedar amb la vivenda després que sortís a subhasta, però a Martí li queda encara un deute de 100.000 euros. «Estic segur que després de les ­festes passarà alguna cosa», vaticina en al·lusió als dies de pròrroga que li ha concedit el jutge perquè es quedi a la casa. Aquesta setmana ha ficat la caravana al pati per no donar facilitats.

«L'any passat, a les 10 de la nit del 31 de desembre ja era al llit». Martí defuig l'esperit nadalenc: «El que em preocupa de veritat és que amb l'ajuda de 426 euros que em donen no arribo a final de mes». I es prevé de l'«assetjament» dels serveis socials per la situació que viu el seu fill, que dorm amb la seva mare al Vendrell, però a qui ell porta al col·legi i recull a la tarda. «Loïck fa els deures a la caravana i després se'n va a jugar amb els seus amics», diu algú que no celebrarà el Nadal.