JOSEP M. AMORÓS, EMPRESARI AMB PROBLEMES

«Mantenim els detalls perquè són l'únic que queda»

Isabel Cortés, en un centre comercial de València.

Isabel Cortés, en un centre comercial de València. / MIGUEL LORENZO

2
Es llegeix en minuts
LOURDES CARDONA

Aquest Nadal no és fàcil per a Josep Maria Amorós, un jove empresari de la construcció de Palau d'Anglesola (Pla d'Urgell) reconvertit en autònom per força. Les coses han canviat substancialment per a ell els últims dos anys. Abans tenia l'agenda plena amb encàrrecs d'obres a sis mesos vista, i ara no sap què farà al gener. La seva empresa havia arribat a comptar amb més de 10 treballadors, i haver hagut de prescindir de tots ells ha estat «un cop molt fort». Però no és només això. «La vida ha canviat. L'harmonia que hi havia en la construcció s'ha esvaït. Abans tots ens coneixíem, érem amics. Ara ningú se'n recorda de tu. És per això que, per a mi, el Nadal ha perdut part del seu encant».No obstant, malgrat els embats d'una crisi que s'ha acarnissat amb l'empresa que va fundar el 1998 i, en general, amb tot el sector de la construcció -en què treballa des dels 17 anys-, hi ha tradicions nadalenques que el Josep Maria s'esforça a mantenir. Com un bon sopar en família, l'arbre al menjador o tenir un detall amb tots els seus.

Aquesta Nit de Nadal, Josep Maria va convidar a casa seva la seva família: germanes, cunyats i nebots. Després de sopar es van intercanviar els regals de l'amic invisible i hi va haver jocs de taula fins a altes hores de la nit. Com cada any des que conviu amb la seva dona, la Judit. «Volem conservar la tradició», afirma. «Hem preparat el mateix sopar i hem gastat gairebé el mateix en regals. Mantenim els detalls perquè són l'únic que queda», afegeix aquest noi de 33 anys, pare del Pep, un nen de dos.

Notícies relacionades

De fet, aquesta característica de la seva personalitat l'ha traït en més d'una ocasió. «Admeto que no comptar amb prou comoditat econòmica per regalar el que voldria em fa sentir impotent», reconeix el Josep Maria. Tot i així, tindrà un detall amb els seus pares i els seus sogres per agrair-los el suport.

Així doncs, encara que la seva vida laboral hagi fet un gir de 180 graus i s'hagi submergit en la incertesa, res d'això pot impedir que el Josep Maria disfruti al màxim del primer Nadal «de veritat» per al seu fill, que l'any passat encara era massa petit per fer cagar el tió i obrir els paquets dels Reis Mags. Aquest any sí que ho farà. I després de les festes, a seguir lluitant.