El Vila-real remunta i frustra la festa completa
L’equip de Flick, amb tots els titulars i un Lamine Yamal estel·lar, no pot concloure la temporada a casa amb una victòria.
Potser va ser el comiat a Montjuïc i els futbolistes del Barça, que no n’hi ha cap dubte, van mirar de brandir el mocador amb una alegria al cos. No ho van aconseguir. No van actuar amb displicència malgrat la falta d’estímuls. Simplement, va faltar la màgia que l’esportista extreu de la competició en ebullició. Tot i així, va valer la pena pujar a la muntanya. Per tot el que va oferir Lamine Yamal, que va reiterar que amb una pilota als peus no necessita descans, i per la festa postpartit per celebrar tot el que s’ha disfrutat aquest curs. El Vila-real, lluitant per una plaça en la pròxima Champions, va impedir el festeig complet (2-3).
Hansi Flick, considerat avui dia poc menys que un messies proveït d’una llanterna futbolística que guia i crea un avenir celestial, no és home de vel·leïtats i va plantejar el partit per competir, perquè el joc no desentonés amb el passadís, els càntics feliços i la festa de després. Tret de De Jong, tots els titulars dintre. L’onze amb ple de La Masia, potser a San Mamés el pròxim cap de setmana.
I perquè tot s’assemblés molt al que ha viscut aquest any, el Barça va encaixar el gol primerenc en contra de cada partit, als tres minuts. Un dels aspectes per afinar de cara a la temporada que ve. Abonar-se a l’èpica de la remuntada té el seu encant, però potser no fa falta sortir sempre amb les lleganyes posades.
La remuntada va semblar forjar-se abans de concloure la primera part. Va marcar Fermín i abans Lamine Yamal amb una acció que ja és marca de la casa, material per a còmics, base per a anuncis i guia per a tutorials: surfejar sobre la línia de l’àrea i al detectar el buit, armar la rosca amb l’esquerra cap a l’escaire.
Lamine Yamal es va posar al mig de la pista a la festa des del principi. Va executar una sotana bellíssima en un córner. Després va serpentejar a l’àrea, passant entre dos defenses per on gairebé no corria l’aire, i va estavellar el tret al travesser. I va marcar el golàs del 2-1. El seu compromís amb l’espectacle és ara innegociable.
La segona part no va discórrer com tantes vegades a l’estadi al qual se suposa que ja no tornarà. En realitat, en sentit contrari. El remuntador, remuntat. Irrellevant. El més important, la copa que es va aixecar després del cartell de campions que visualitzava una temporada espectacular.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Balanç de criminalitat La Policia va detenir 26 fugitius internacionals a Barcelona i 37 a la resta de Catalunya l’any passat
- Producte de temporada Els amants dels ‘calçots’ ja tenen app: nou mapa per trobar les millors ‘calçotades’
- Agressió sexual El jutge accepta la rectificació de Mouliaá i torna a citar Errejón per comunicar-li l’obertura de judici per agressió sexual
- Menys criminalitat Els delictes cauen un 6% a Barcelona gràcies a l’ofensiva policial contra la multireincidència
- ACTUALITAT BLAUGRANA Rafa Yuste, president en funcions del Barça: «Allò del VAR va ser una vergonya, demanarem explicacions»