"El viatge del Barça acaba de començar"

D’aquí uns mesos, si les grues de Limak van a la velocitat esperada, s’obrirà, de nou, el Camp Nou, tot i que només sigui al 60% del seu aforament. I amb el museu van els artistes que marquen tendències en aquest joc, simbolitzats en la figura de Lamine Yamal, capaç de dibuixar un parell de teles meravelloses i inoblidables.

‘Fills del desterrament’

Són ells, tots (nens, veterans i madurs), fills del desterrament de la muntanya de Montjuïc. El Barça de Flick ha viscut de prestat en un turó. A l’inici semblava un turment; ara és un simple i agradable passeig des del centre de la ciutat, transformades milers i milers de persones en una pacífica i festiva peregrinació cap al temple del Barça de Flick. I allà passen coses que resulten, de vegades, irreals, sortides d’un conte. "El president em va escriure una carta on em deia que aquí no només es guanya sinó com es guanya", va revelar el tècnic alemany.

Lamine il·lumina el camí

I li va fer cas el tècnic a Laporta, ajudat per joves com Lamine, que s’ha inventat un gol que ja li pertany per sempre. I això que només té 17 anys. No és ni major d’edat. ¿Similar al patentat per Messi? Doncs sí. Similar, però diferent. La seva esquerra tant traça una parabòlica trajectòria aèria –¡que l’hi preguntin, sisplau, a Joan García, el porter de l’Espanyol!– com viatja ufana i orgullosa a mitja altura per a desgràcia de Junior, el porter del Vila-real. És el gol Lamine. Tanqui els ulls i ja sap com és. I com serà.

També se sap que cada vegada que ve el Vila-real a Montjuïc s’emporta un triomf. El gener del 2024 va provocar un terratrèmol (3-5) que va desencadenar la inesperada sortida, i per voluntat pròpia, de Xavi, tot i que, al final, va acabar la temporada. Ara, maig del 2025, una altra derrota (2-3), però intranscendent perquè el partit era, en realitat, el de menys. L’excusa per viure el que, potser, sigui l’última festa a la muntanya, testimoni d’un curs màgic en què ha explotat el fenomen Lamine, mentre un altre adolescent, Pau Cubarsí, s’ha apropiat de la defensa com si portés tota la vida movent-se sobre la cornisa.

Celebració familiar

"És una cosa impressionant el que han fet aquests jugadors", va reconèixer un alegre Flick, malgrat la caiguda amb el Vila-real que trencava la ratxa de 18 jornades consecutiva sense perdre. Des del passat 21 de març quan va guanyar l’Atlètic de Simeone (1-2). "A mi que soc alemany em va impressionar molt la rua de l’altre dia per la ciutat. I el més important és la manera en què hem guanyat aquests partits", va dir el tècnic blaugrana. "Quan vaig arribar aquí i vaig analitzar el potencial que hi havia en aquest equip", va afegir després Flick, mentre els seus jugadors anaven fent, envoltats de confeti, la volta a l’estadi amb tres trofeus.

Notícies relacionades

Mbappé i les expulsions desembussen un partit tebien el Pizjuán

L’Espanyol cau a Pamplonai es jugarà la vida a Cornellà

És el triplet nacional que acredita l’hegemonia del Barça a Espanya, i que desallotja, i d’una manera brusca, el Madrid de Mbappé, transformat en un simple convidat a la festa blaugrana. "El míster és molt atrevit, ha portat l’equip a una línia molt alta, fins i tot jo estant a casa em marejava una mica. Vam començar amb dubtes, però al final s’ha demostrat del que hem sigut capaços", no va dubtar a reconèixer Ter Stegen, convençut que aquest triplet no farà caure la plantilla en l’autocomplaença.

I és que no hi ha un èxit més gran per a aquest Barça que destronar el Madrid vivint de préstec a Montjuïc i connectar, de manera transversal, amb tota mena de generacions. I Flick situa l’equip en el centre del món, al firmar una revolució contracultural. Ni un any porta el preparador alemany, i ha transformat el club irradiant serenitat i vertigen alhora. Una bogeria.