«A veure què passa el 2011. ¡Tant de bo tot vagi molt millor!»

Conserva una agilitat, sobretot mental, que ja voldrien tenir molts que no han viscut com ella 82 Nadals. «Tots tenim les nostres coses, però la veritat és que m'aixeco, començo a funcionar i no m'aturo», comenta Francisca Fernández Gil, viuda, mare de cinc fills, àvia de nou néts i bes­àvia de tres besnéts, mentre mostra el pessebre que cada any, des d'en fa 62, munta en aquestes dates, en què creu que no poden faltar mai les tradicionals felicitacions, la pandereta i la missa del gall. Sempre amb alegria. «La pena, l'únic que em sap greu, és que no puc regalar res als meus néts. No hi ha diners. Amb 500 euros de pensió de viudetat que cobro, per més que els estiri i estalviï, és impossible. Si fossin menys...», lamenta.

Nascuda al peu de la muntanya Gurugú, al Marroc, la Francisca es va traslladar a Melilla, on es va casar als 17 anys amb un modista gallec, «una excel·lent persona». Després van obrir una botiga a Tànger i, més endavant, van anar a viure a un pis de protecció al modest barri madrileny d'El Batán. «La meva professió -explica-ha sigut ser mestressa de casa, cuidar el meu marit i educar els meus fills; n'estic molt orgullosa i els he inculcat bons  valors».

Amb ells passarà aquest Nadal de la crisi, però no tan diferent dels de fa 30 o 40 anys, quan preparava la taula per a fins a 15 persones. La nit de Nadal i el dia Nadal és a casa del seu fill Francisco, a Rivas-Va­ciamadrid; Cap d'Any i el dia d'Any Nou els passarà amb els seus altres fills Ricardo i Carolina, a Madrid. Aquest any també hi serà José Juan, que ha vingut de Bangla Desh, on viu habitualment: «M'ha donat una gran alegria».

Als ulls de la Francisca, la societat espanyola s'ha tornat molt malgastadora. Però tampoc té clar que hi hagi tanta crisi com es diu. «Aquest any Zapatero, amb retallades i mesures, ens ha ficat la por al cos però, curiosament, vagis on vagis aquests dies tot està ple de gent. Tothom compra per Reis, i hi ha milers de cotxes a les carreteres, amb el que val la gasolina. ¿On és la crisi?», es pregunta.

Notícies relacionades

«Per a mi el Nadal ja no significa res»

Fem un parèntesi de reflexió

L'entranyable besàvia mostra un exemple de com economitza cada dia: amb dos quilos de farina, algun ou i sucre ha preparat cinc classes de dolços. Fins i tot, a mesura que avança la conversa, acaba restant importància a no poder fer regals: «Als nens se'ls ha d'acostumar que si no n'hi ha, no n'hi ha. Els meus fills -rememora- teniendesitja de tot cor.

un escalèxtric per a tots quatre, i les meves germanes i jo, una nina per a totes cinc». «¡A veure què passa el 2011. ¡Tant de bo tot vagi molt millor!»,