ALEGRIA EN UNA ANTIGA COLÒNIA TÈXTIL

Puig-reig fon la neu amb una pluja de gairebé 50 milions

La localitat del Berguedà és el municipi de Catalunya on es va repartir més diners

2
Es llegeix en minuts
EDWIN WINKELS
PUIG-REIG

Abans que arribi el somriure de la sort hi ha d’haver sempre algunes llàgrimes de desgràcia. O això semblava almenys al bar Juventus de la Colònia Vidal, monument al passat tèxtil de Puig-reig, poble on el 10.104, el tercer premi, va repartir ahir gairebé 50 milions d’euros. Va ser el poble més afortunat de Catalunya, on el mateix número també es va vendre, encara que menys, a Barcelona, a Sant Joan de Vilatorrada i a l’antiga T-2 de l’aeroport del Prat, on l’administradora Leonilda Santos fa mesos que espera el trasllat a la més concorreguda T-1.

Si Puig-reig va fondre la neu de dilluns amb els milions de dimarts, va ser en gran part gràcies a Dolors Moreno, Loli per a les amigues, que des de la barra del Juventus a Cal Vidal va començar a vendre el juliol passat un «número lleig» que va estar a punt de retornar. Al final, en va vendre 300 dècims, 15 milions d’euros en premis, entre les 15 famílies de la colònia i els visitants –assidus o esporàdics– d’un bar del qual es va fer càrrec fa només un any. La resta de dècims els va tornar a l’administració número 1 de Puig-reig, que es va encarregar de repartir encara més la fortuna.

DINAR CANCEL·LAT / ¿Qui li havia de dir dilluns a la nit que 12 hores després destaparia ampolles de cava? «Dilluns estava plorant, ja no aguantava més», explica la seva amiga Diana Milena Alzate, amb un dècim premiat. Al migdia, li havien cancel·lat la reserva per a un dinar de 45 persones; culpa de la neu. «Havia estat tot el cap de setmana preparant el dinar per a res», deia Dolors .

¿Més degràcies? La de Liliana Estrada que cap al juliol plorava al bar de la colònia. «M’acabava de deixar el meu marit quan ja van arribar els números de Nadal. Vaig ser la primera que en va comprar un».

Notícies relacionades

¿Més? A la mateixa barra, Josep Amado i Rosa Simón acabaven de visitar la seva filla a l’hospital de Berga: per una caiguda a la neu s’havia fracturat dilluns la tíbia i el peroné. Josep reparteix el gratuït Berguedà Actual per mitja comarca i sempre en deixa alguns exemplars al bar Juventus. Va comprar dos dècims i n’hi va regalar un a un amic, «que és qui ha trucat aquest matí per cantar el premi i donar-me les gràcies».

La fàbrica tèxtil de Cal Vidal va tancar el 1981 i un pla per reformar-la està parat. «Vaig agafar el bar amb la idea que aquí hi vindrien a viure més persones que les d’ara, la majoria jubilats de la fàbrica», deia la Dolors, mentre acabava d’arribar el seu marit, Josep Méndez, després de volar amb dinamita uns terrenys a Arbeca (Garrigues) per al canal de Segarra-Garrigues. ¿El millor del 10.104 i els seus propis tres dècims? «La publicitat; espero que la gent sàpiga ara on estem». I continuava treballant, cuinant unes patates emmascarades per a una taula gran.