"El més bonic és que hi actuen tant creients com ateus"

Ella sol ser la mare de Déu. I a vegades, quan la funció s’acaba, hi ha persones que es planten davant seu, la miren i s’emocionen. «Però, senyora, que només és teatre», diu llavors Meritxell Sabaté, una de les ànimes i actrius de La Passió d’Esparreguera. El llarg relat dels últims dies de Jesucrist, que es presenta per Setmana Santa, és l’obra cabdal del teatre cristià, inspirada en els misteris medievals. «Abans era més fort encara. Fa anys hi havia gent que s’agenollava davant qui encarnava Jesús», diu Sabaté.

Més de 10.000 espectadors van arribar a anar aquest any al Teatre de La Passió, amb 1.800 seients, per veure una de les funcions. Gaudeix de molta popularitat al sud de França, les Balears i València, on la mateixa organització fa bastanta promoció.

Notícies relacionades

Un jutge concedeix un permís parental amb una norma europea

Luis José Rodríguez Muñiz: "No podem continuar ensenyant matemàtiques com el 1940"

«La Passió es teatralitza cada vegada més –admet Sabaté–. Fa 30 anys hi havia més esperit religiós, però això passava en tota la societat». Tot i així, tots els participants –l’obra mou fins a 1.000 persones– són conscients de la forta càrrega cristiana. «Et fas teu el personatge. El més bonic és que hi actuen tant creients com ateus, i també més immigrants, sobretot entre els nens».

És aquí, en la joventut, on Meritxell Sabaté, que a l’abril podrà batejar al teatre la seva filla acabada de néixer, veu un fenomen curiós. Malgrat que molts no aniran a classe de religió, als 4 anys els nens d’Esparreguera ja es coneixen figures bíbliques com Josep d’Arimatea i Nicodem, «que a un nen de Barcelona no li diuen absolutament res, però que aquí formen part de la Passió».