Xarxes socials i blocs comparteixen ara pupitre amb els llibres de text

Les xarxes socialson line, els blocs, les wikis (webs que permeten crear, editar o eliminar una informació) i algunes altres eines d’internet es perfilen com les tècniques d’aprenentatge del futur.

La Universitat Oberta de Ca-talunya (UOC) és un exemple significatiu amb el curs pilotViatges 2.0,que ha desenvolupat a Facebook. «El projecte vol analitzar l’aprenentatge entre gent que té els mateixos interessos, necessitats i preguntes. L’experiència d’un pot servir com a formació per als altres», explica Elena Barberà, impulsora de la idea amb Julià Minguillón i Eva Patricia Gil, tots professors universitaris.

Com en altres àrees, la novetat sol generar rebuig i les xarxes socials en l’educació s’estan inserint amb reserves. Segons Javier Celaya, soci fundador de l’observatori de noves tecnologies en l’entorn cultural i educatiu dosdoce.com, «en els mercats anglès i nord-americà, l’ús de les eines 2.0 a les aules ja és una realitat, però no substitueixen el llibre de text, sinó que el complementen». A Espanya, en canvi, anem molt endarrerits, «i la seva introducció en l’educació s’està produint de manera més gradual».

Els experts coincideixen en els múltiples avantatges que aporten aquestes xarxes socials en l’educació: un aprenentatge més autèntic; augment de la motivació dels alumnes al veure’s «examinats» pels seus companys; una varietat àmplia i rica dels recursos; la possibilitat de ser, a la vegada, estudiant i docent; que el professor no imparteixi una classe magistral sinó que es doni veu a l’alumne i s’afavoreixi el seu esperit crític i creatiu...

MÉS PARTICIPACIÓ / Laura Borràs és professora de Teoria de la literatura i de Literatura comparada a la Universitat de Barcelona i una veterana amb més de 12 anys en l’ús de les tecnologies digitals a les seves classes. La seva experiència fa que afirmi que «gràcies a les xarxes socials augmenta la participació i l’intercanvi que en una classe amb 100 alumnes és difícil que existeixi. Es recupera l’esperit original de la universitat».

Tot i que els alumnes en són els màxims beneficiaris, els professors també n’estan satisfets. «Amb les tecnologies puc fer un seguiment, veure el procés de treball i saber com es va aprenent», diu Borràs.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

També algunes escoles s’han proposat treballar amb aquests mètodes. Juan José de Haro, professor de Matemàtiques i Informàtica del col·legi Amor de Dios de Barcelona, és, sens dubte, un dels més actius, ja que ha incorporat a les seves classes els blocs, leswikis, les xarxes socials i els documents compartits de Google docs. «Les eines 2.0 són ideals per a l’ensenyament, on cada classe és una petita societat formada pel professor, els alumnes i el coneixement com a element comú per a tots», assegura.

Aquest centre compta amb una xarxa social a Ning (tancada a gent externa al centre) en la qual participen els docents i la majoria d’alumnes d’ESO i batxillerat. «Aquests grups virtuals funcionen igual que una classe de totxo, és el lloc de reunió per poder fer preguntes, deixar tasques o veure les notes», explica D’Haro.